25/02/2020

Juan Villaescusa: "La democràcia en què vivim no pot assumir conceptes reals d’esquerra"

4 min
Juan Villaescusa, tota una vida a la banca des que va entrar  amb 14 anys al Banco Popular.

Des dels 14 anys fins als 56, Juan Villaescusa (Barcelona, 1956) va treballar a la banca, amb diferents càrrecs de responsabilitat tant a Caja Madrid com a Bankia. Fill de pare anarquista ferit a la Guerra Civil, amb tres carreres (econòmiques, psicologia i dret) i una quarta de camí (ciències polítiques), no accepta ni l’actual democràcia ni el capitalisme i defensa no votar a les eleccions.

Tota la vida en el món de la banca, però clarament en contra tant del capitalisme com d’aquesta democràcia. Semblen dues coses difícils de lligar.

Hi estic d’acord, però has de pensar que quan jo vaig començar a treballar la situació era diferent de la d’ara. Ho veig amb els meus fills, la gent de 30 i 40 anys, que avui són en un lloc i demà en un altre. Abans la part laboral era molt conservadora. Tu estaves en una entitat i això era el teu baló d’oxigen, que et permetia fer les coses a la vida real. Em vaig deixar portar pel sistema capitalista, però diria que com molta gent de la meva època. No soc un bitxo raro, conec molta gent com jo, que tenien unes idees però van decidir fer el mateix. Quan Franco mor es comença a crear tota aquesta farsa de la democràcia actual i apareixen els comitès d’empresa, que canalitzen els sentiments de les persones, les inquietuds socials i polítiques del moment, a través dels sindicats i els partits que representen. Era una manera de tenir controlades les reivindicacions reals de la gent. Això a mi em va decebre moltíssim, com a molta altra gent. Es va escollir una democràcia en què les persones participen només amb el seu vot.

I per això no ha votat mai.

Una vegada. Hi vaig acompanyar la meva filla, que tenia 18 anys. I vaig fer un vot d’acompanyament.

Però defensa no votar.

Estic estudiant ciències polítiques, i potser algun dia acabo a la política, però primer s’hauria de revisar la Constitució: l’actual no serveix.

No respon al prototipus d’abstencionista, si és que es pot fer aquest exercici.

Si se m’hi vol associar... Crec que la democràcia actual i els polítics d’avui, que només busquen el vot, fomenten la submissió. La gent, per naturalesa, és molt còmoda, estem en una zona de confort permanent i aquest és el problema real de la societat capitalista. La gent no s’atura a pensar què vol fer, li agrada el que sent dels altres i s’afegeix a les seves idees.

Per carrera professional, i més dins la banca, vostè forma part del sistema, mentre que per conviccions i ideals, n’està fora.

Des del punt de vista estàtic hi estic d’acord, però des del pràctic no. Tu estàs treballant amb persones, i el que intentes és fer felices les persones que tens al voltant, ni que sigui a través de la banca. La societat civil és una bona manera per començar a treballar per un món millor, però com que ens deixem portar per pressions i emocions, apareix un partit que s’ajusta als objectius d’aquestes entitats i segresta les emocions de tots els que en formen part.

Coneix altres persones com vostè?

No crec que sigui una rara avis. Hi ha molta gent que pensa com jo però vota.

Quan entrava a treballar cada matí, amb les seves idees, ¿no se li removia alguna cosa per dins? Parlo de les preferents, per exemple.

Hi havia una part de mi que no m’agradava, però t’he de dir que les coses s’han desvirtuat molt en relació a tot el que es va fer. A les cúpules de les entitats bancàries hi havia una part preconcebuda, però els empleats que treballaven amb la gent, amb els clients, normalment oferien un tracte exquisit.

Es considera apolític?

Soc apolític en el sistema actual, en tot el que es fa i en com es fa, pels interessos que hi ha darrere i el segrest de les emocions de l’actual democràcia, que només vol captar vots.

Com es defineix, per tant?

Una persona d’esquerres que admet que no podem fer res per canviar aquesta societat, només petites coses al nostre voltant. Tinc molt clar que la democràcia en què vivim no pot assumir conceptes reals d’esquerra. Per tant, la meva opció és no votar. Ara bé, no votar és un tema i el que fas a la vida un altre. No soc una persona messiànica per arribar a tots els racons del món, però sí que intento preocupar-me per les persones del meu voltant. Quan algú em parla de millorar les nostres vides li dic: “El primer que hem de fer és sortir del sistema, perquè el sistema és molt clar, establishment, jerarquies, reformes laborals amb treballadors patint sempre, una part del país oblidada mentre uns pocs ho maneguen tot...”

Però actuant al seu voltant no es canvia el món. Ni es poden tirar endavant grans temes de país.

Tinc assumit que el sistema capitalista no el canviarem. Però podem crear dinàmiques de participació diferents. La democràcia representativa no funciona: la gent ha de participar en qualsevol decisió.

El veig derrotista...

És realisme. Si volem fer coses pensant en el futur hem de treballar molt el present, i ara no es treballa, es crema.

stats