BARÇA
Misc 15/08/2014

Sense acord per evitar el judici

Bartomeu va reunir-se fa una setmana amb un exdirectiu de Laporta per tractar l'acció de responsabilitat

i
Albert Llimós
5 min

BarcelonaHi haurà judici per la demanda d’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més. Hi haurà judici tot i que la setmana passada el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va parlar personalment amb un dels directius demandats. Hi haurà judici perquè dins de la junta directiva no hi ha unanimitat a l’hora de retirar la demanda. Hi haurà judici perquè tampoc hi ha unanimitat entre els demandats per arribar a un pacte, tot i que una dotzena d’ells acceptarien un acord, amb diferents matisos. El judici començarà d’aquí un mes, el dia 15 de setembre.

El 16 d’octubre del 2010 va representar un abans i un després en la història del Barça. L’assemblea va aprovar per 29 vots de diferència que s’iniciés una acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més, per les pèrdues generades durant el mandat de l’expresident, xifrades en 47 milions.

Últim intent

Durant aquests 4 anys, a mesura que avançava el procés a la Ciutat de la Justícia, alentit per recursos i casos paral·lels, hi ha hagut contacte intermitent entre l’anterior junta i l’actual. Sobretot, arran de l’arribada al poder de Josep Maria Bartomeu, que va plantejar al seu cercle de confiança si s’havia de tirar enrere l’acció de responsabilitat contra l’anterior equip de govern. De manera velada, amb missatges indirectes a través de l’opinió pública, Bartomeu va obrir la porta a un canvi de guió. Fins al punt que, fa tot just una setmana, el mateix president va contactar amb un membre de la junta de Laporta per parlar de les possibilitats que hi ha de fer un gir brusc al que va impulsar la junta de Sandro Rosell, en la qual hi havia el mateix Bartomeu, que va votar a favor d’iniciar el procés. Després d’aquesta última trobada, totes dues parts van arribar a la conclusió que aturar l’acció de responsabilitat és pràcticament impossible. Cal unanimitat i no n’hi ha. “No hi ha cap possibilitat, ningú vol cedir”, admetia un dels directius demandats. “Es pensen que darrere la demanda de Jordi Cases hi ha una mà negra, algú de nosaltres”, afegeix un dels exdirigents. A l’altre costat, no es percep unió entre els demandats. “Hem fet els gestos necessaris, hem estès la mà i ningú l’ha agafada”, expliquen des dels despatxos del Camp Nou.

L’ARA s’ha posat en contacte amb més de la meitat dels 17 demandats i només un parell es mostren esperançats amb un acord: “Són ells els que van iniciar-ho, si ells es posen d’acord, tot s’acaba. Per què cal que hi hagi unanimitat entre nosaltres?” Fa unes setmanes, els serveis jurídics del club van fer arribar una proposta a alguns exdirectius: “Suspendre la demanda per mutu acord de les dues parts”. La resposta va ser negativa, ja que la majoria dels exdirigents mantenen que ha de ser l’actual junta la que rectifiqui i porti el tema a l’assemblea.

Pròxima junta

El 26 d’agost (podria ser el 25 o la primera junta de setembre) la junta actual farà la primera reunió després de vacances. Sobre la taula, el tema de l’acció de responsabilitat, que s’abordarà per fi, després que s’hagi anat posposant reiteradament durant els últims mesos, a mesura que Bartomeu acabava de temptejar el terreny. Als despatxos del Camp Nou no hi ha unanimitat: hi ha veus favorables a fer un pas enrere, mentre que d’altres prefereixen ser conseqüents amb el que es va votar el 2010. Tot i això, veus autoritzades del Barça asseguren que si entre els demandats hi hagués predisposició absoluta -i unanimitat- per acceptar un pacte, la junta de Bartomeu podria prendre una decisió conjunta per aturar l’acció de responsabilitat.

Per frenar el judici, la directiva hauria d’enviar un escrit al jutge José Manuel Martínez Borrego per sol·licitar que s’ajorni la vista, i portar el tema a l’assemblea perquè es torni a votar. L’altra opció, a la qual s’aferren els més optimistes, és que, fins que no es notifiqui la resolució per part del jutge, hi ha temps per demanar que es retiri la demanda. Per tant, més enllà del dia 15, hi ha esperances per a alguns.

“Els termes de l’acord eren dignes i aclaridors”, explica un demandat, que, tot seguit, afegeix: “Però no cal parlar-ne, és impossible”. “Retirant-ho no n’hi ha prou, voldríem disculpes”, defensa una altra veu. “Podria canviar de parer si el president actual admet que es van equivocar, no tinc rancúnia”, matisa un altre exdirectiu. “Per tres mesos que falten no acceptaré”, llança un dels més bel·ligerants, contrari a pactar, i afegeix: “No m’han de perdonar la vida”. Demanen mantenir-se en l’anonimat per la crueltat del que han viscut i perquè les seves paraules no puguin afectar el judici que s’espera que duri fins al 30 de setembre, ja que primer hi haurà un torn per a declaracions, entre les quals la de Bartomeu, el mateix dia 15, i Rosell, el dia 16. “Cadascú sap el que ha patit, el que li ha passat a casa seva”, sentencia un exdirigent.

Joc subterrani

Ja en temps de Sandro Rosell hi va haver una primera aproximació. Els contactes van ser possibles per la mediació d’un alt càrrec de CiU. El llavors secretari de la Presidència, Germà Gordó, va fer de pont entre els demandats i Sandro Rosell. L’anterior president va sol·licitar negociar només amb un directiu, Joan Boix, i va fer-li arribar una proposta per aturar l’acció de responsabilitat: que tots els directius demandats denunciessin Joan Laporta, Xavier Sala i Martín, Joan Oliver i Alfons Godall al Consell Català de l’Esport. Si els feien responsables dels 47 milions de pèrdues, el procés s’acabava per a la resta, que s’hi va negar.

Des de llavors, a través dels advocats del club i de Toni Freixa, hi ha hagut contactes intermitents, fins que el mateix Josep Maria Bartomeu va assumir el tema com a propi. En tot cas, dins de la cúpula blaugrana s’aferren a un argument per continuar amb l’acció de responsabilitat: el cas Neymar els legitima. Igual que un soci els demana responsabilitats per la seva actuació en el fitxatge del brasiler, ells -sota el mandat de l’assemblea- poden exigir responsabilitats als anteriors dirigents i a l’asseguradora Zurich. Si no hi ha un gir brusc, i inesperat, el jutge decidirà, altra vegada.

Malestar i sorpresa pel vot en blanc de Rosell

“Ens vam mirar tots estranyats; no ens ho havia dit”, explica un directiu sobre el que va passar el 16 d’octubre del 2010. A la junta encara cou -i més després que ja no hi sigui- el que va fer Sandro Rosell a l’assemblea. La directiva havia pactat votar tots a favor de l’acció de responsabilitat, i -segons asseguren els directius actuals- Rosell va canviar el vot, per votar en blanc, sense avisar. “No ho hauria d’haver fet. Va condicionar tot el mandat”, diu una veu autoritzada.

stats