El final inevitable per a Messi
El cas Messi només té un final. Per això, a risc d’equivocar-me, no preveig un serial excessivament llarg. Crec que a totes les parts els interessa una solució relativament immediata: un desenllaç pactat a tres bandes.
L’actor 1, Messi, està fora del Barça des de dimarts de la setmana passada. És un futbolista irrecuperable per a l’escena blaugrana perquè ha pres una decisió madurada durant anys i que ara s’ha precipitat com a conseqüència dels últims esdeveniments. Res a veure amb el que va passar amb l’Argentina, quan va decidir deixar la selecció: allà Messi tenia pendent el Mundial, se sentia en deute amb tot un país i sabia que necessitava tornar a vestir d’albiceleste per superar, per fi, les odioses i incessants comparacions amb Maradona.
Per a l’actor 2, la junta de Bartomeu, no té cap sentit mantenir un jugador -emblema i franquícia, capità- al qual no brillin els ulls. Si Messi es quedés al Camp Nou rendiria al màxim nivell perquè li sobra talent, perquè estima el Barça per més que ara ho qüestioni part d’una afició dolguda, però la ferida és massa profunda perquè pugui cicatritzar del tot. I, més, quan no hi ha temps per a la cura: el teló s’aixeca molt aviat i, a partir del mes de gener, Messi ja podrà negociar tranquil·lament amb un altre club per buscar una sortida, aleshores sí, totalment gratuïta.
Fins ara, en aquesta primera setmana d’escenificació, la junta -no confondre amb el Barça- i Messi s’han limitat a marcar posicions per a una futura negociació. Posicions de màxims per obtenir el millor resultat en l’acte final de l’acord. Tot i demanar inicialment la llibertat, a Messi li interessa el pacte, perquè acabar als tribunals pot provocar que a l’actor 3, el club de destí, li tremolin les cames. En cas que la FIFA -la Lliga aquí és un actor secundari per més que Tebas faci comunicats per preservar la seva funció- doni la raó al Barça, les conseqüències poden ser nefastes per al tercer actor, ja que la seva carrera podria estar en perill si hagués d’acceptar l’inassumible paper que representen els 700 milions de clàusula.
A Bartomeu li interessa tancar un acord perquè, en una nova temporada sense espectadors a platea, amb un gir de guió inesperat quadraria els comptes i alhora rebaixaria la desorbitada massa salarial. Enrocar-se contra Messi suposaria perdre l’oportunitat de treure un benefici econòmic -amb jugadors nous i diners-, sabent que a partir del mes de gener aquesta possibilitat s’esvaeix. I, com més aviat es faci l’operació, més aviat el Barça podrà planificar la nova temporada amb Koeman, un director d’escena que haurà de crear un projecte des de zero sense el protagonista absolut dels últims dotze anys.
La incapacitat de la junta ens ha anticipat el que tots sabíem que algun dia arribaria. Buscar cares noves. Confiar en el talent jove de casa. Passar dels monòlegs de Messi a una obra més coral. És el final inevitable d’un serial que no ens ha de fer perdre de vista qui és qui en aquest drama clàssic a Can Barça.
