Amb mitja hora de bon futbol no n'hi ha prou

BarcelonaQuan l'equip vol, el Barça desborda futbol. Quan l'equip desaccelera, el Barça es vulgaritza i exhibeix les seves carències, una idea encara en construcció, en què els errors penalitzen molt. Gerardo Martino va avisar a la prèvia que començava l'hora de la veritat, el calendari en què ja no es pot fallar, i l'equip va sucumbir a la primera. Els blaugranes van perdre contra el València 2 a 3, després de mostrar una de les seves millors imatges durant 25 minuts, un futbol que es va diluir de mica en mica fins a convertir el Barça en un equip trencat, sense idees i totalment desconegut. Ahir no van poder ni el futbol ni la passió. El València va esgotar la paciència d'un Barça que podria perdre el lideratge de Primera que ha mantingut durant 59 jornades. L'Atlétic i el Reial Madrid poden superar els de Martino avui mateix.

Inici demolidor

L'equip no es va deixar influir per l'ambient fred que respirava el Camp Nou en un dia plujós que provocava una pobra entrada quan l'àrbitre Pérez Montero va donar el tret de sortida. El Barça va arrencar amb un control absolut del joc, basculant la pilota sense presses per buscar un forat en el dens entramat defensiu que va plantejar Juan Antonio Pizzi, amb un 4-1-4-1. L'exblaugrana Oriol Romeu, pivot defensiu sempre, va jugar d'interior, per davant de Javi Fuego, l'home encarregat d'encastar-se entre els centrals.

Tot i els intents del València per ofegar els jugadors de Gerardo Martino i conduir-los cap a la precipitació, el Barça va interpretar adequadament el ritme i la decisió que més convenia en cada jugada. L'equip va fer el futbol d'alternança que exigeix i persegueix Martino des de principi de temporada: la base és el joc de posició amb molta possessió, que combina amb acceleracions que sorprenen, jugades directes per fer dubtar el rival. D'aquesta manera va arribar el primer avís, un desplaçament de 50 metres de Mascherano per al desmarcatge a l'esquena dels centrals d'Alexis. Tres minuts més tard, al 7, el mateix xilè obria el marcador amb un toc inversemblant que va superar Diego Alves. Una vaselina impossible i involuntària, fins i tot més complicada de la que va fer contra el Reial Madrid. També menys estètica.

El Barça va demostrar en els primers 25 minuts símptomes de grandesa. Pedro seguia incisiu, Alba persistia en els desmarcatges, Xavi seleccionava, Busquets corregia i Messi desequilibrava. L'argentí buscava un forat enmig del bastió xe, i amb comptagotes el va trobar. El Barça proposava, però defallia en l'última acció, quan apareixia la figura de Diego Alves, com quan va salvar el segon gol en una rematada en planxa d'Alexis.

Els blaugranes fins i tot van poder agafar desorganitzat al València de Pizzi. Pedro va conduir un contraatac amb superioritat (3 defensors per 4 atacants) que Messi va perdonar en abusar del joc individual i no assistir Alba, amb qui l'argentí es va disculpar conscient que no havia triat la millor opció.

La varietat dels registres blaugranes va desaparèixer a l'equador del primer període. L'equip es va diluir, la intensitat va baixar i el València va començar a arribar tímidament a la porteria d'un inèdit Víctor Valdés. La primera gran ocasió, naturalment, a pilota aturada. Córner que va calcular malament Valdés i Ricardo Costa va perdonar a porteria buida. Un error de Costa que va esmenar Parejo en l'últim minut. El migcampista va rematar a plaer un contraatac per la banda dreta del València, després que Busquets no pogués protegir el costat de Jordi Alba.

Revés inicial

Si el sotrac del primer temps va ser demolidor, pitjor va ser la sacsejada que va provocar Piatti al minut 2 de la represa. Amb només 163 centímetres d'alçada, el davanter valencianista va guanyar en el salt Dani Alves i va superar per dalt Valdés, dubitatiu en la sortida. 1 a 2, al qual el Barça va respondre immediatament, en part, gràcies a Pérez Montero. L'àrbitre va assenyalar com a penal una intercepció de Ricardo Costa, que tenia el braç enganxat al cos. Leo Messi, 126 dies més tard, tornava a trobar-se amb el gol a la Lliga.

Tot i l'empat, l'equip no transmetia les sensacions dels primers minuts. Línies separades, precipitació i fragilitat defensiva. L'opció escollida ja no era mai la millor. Així, amb un València envalentit pels símptomes de debilitat locals, els de Pizzi van tornar a colpejar al minut 58. Feghouli va trencar amb facilitat el carril esquerre català, per on van arribar els tres gols, i la seva passada enrere la rematava Pablo Alcácer enmig de la passivitat de tota la línia defensiva blaugrana.

El Barça no tenia idees. Ni la irrupció d'Iniesta per reprendre el control va servir per pausar el partit i parapetar a la seva àrea un València cada vegada més atrevit. En l'últim quart d'hora, Martino va moure peces i dibuix, un fet poc habitual fins ara. Canvi de sistema, amb Alexis de fals nou, per davant de Messi, i Tello i Pedro atacant per les bandes. El moviment tàctic de l'argentí va durar ben poc. Al minut 77, per una falta en un contraatac visitant, Jordi Alba va deixar el Barça amb un menys. Aquí va acabar el partit, els locals jugaven sense cor ni cap, sense passió ni futbol. Només en l'últim sospir, una combinació perfecta al primer toc entre Iniesta, Alves i Messi la va perdonar l'argentí amb una rematada creuada. Feia 21 mesos que el Barça no perdia en Lliga al Camp Nou. Aquell dia el Reial Madrid va sentenciar el campionat. Aquesta temporada encara hi ha marge de maniobra, però la derrota arriba el primer dia que no es podia fallar.

El Camp Nou continua sense una gran entrada

El dia gris i plujós d'ahir va fer que molts aficionats decidissin a última hora no anar al Camp Nou. Tot i l'horari familiar, les 4 de la tarda, i un rival que acostuma a tenir bon cartell a Barcelona, només 66.969 espectadors van acudir a l'estadi blaugrana.

Una xifra que accentua la tendència d'aquesta temporada, especialment d'aquest últim any. La d'ahir contra el València va ser l'entrada més alta dels 5 partits d'aquest 2014 al Camp Nou. Contra el Màlaga, a les 9 de la nit de diumenge, menys de 57.000 espectadors; contra l'Elx, 64.000.

A la Copa, l'assistència encara ha estat més baixa. Contra el Llevant, amb l'eliminatòria resolta de l'anada, 25.000 espectadors. Contra el Getafe, en l'anada dels vuitens de final, menys de 40.000 assistents.