El futur del president Bartomeu

PeriodistaAmb 5-0 al marcador, acabant d’assaborir encara l’últim gol, el Camp Nou va escridassar el president del Barça amb crits de dimissió. Ja no estava ple, l’estadi, molts havien marxat, però va ser un missatge clar d’una bona part de l’afició cap a la junta directiva. L’equip golejant en el derbi. Líders a la Lliga. Una nit rodona per oblidar les penes, però ni així: la pilota, malgrat que Messi s’hi va esforçar de valent, no va salvar Josep Maria Bartomeu. Però tampoc es va dictar sentència definitiva contra ell.

Encara no, tot i que Bartomeu sap que els paraigües, passi el que passi amb la moció de censura que impulsa Agustí Benedito, s’han acabat. Ja no li queda cap escut. El públic ja no mira la banqueta ni tampoc la gespa o la secretaria tècnica. Si finalment s’han de buscar culpables, es mirarà la llotja. S’han anat cremant etapes fins a arribar a l’última pantalla.

Si el seu amic i predecessor Sandro Rosell era tot passió, una figura visceral, Bartomeu té la capacitat d’encaixar cops mantenint sempre un somriure que descol·loca els seus rivals. Amaga el cap sota terra i mou fils perquè el temporal amaini. Però, aquest cop, sent ell la diana, això ja no li val. El Barça ha tingut un problema de lideratge institucional aquest estiu: és hora que Bartomeu encari el problema amb decisió i no es limiti a resar perquè Benedito no obtingui les signatures.

No seré jo qui digui als socis què han de fer. Només espero que la gent no es posicioni només per les sensacions que li transmet l’equip. L’anàlisi seria massa simplista. Seria no donar al club la importància real que té. El barcelonisme no ha de ser només les dues hores de partit del cap de setmana. La pilota no ha de dictar sentència. La planificació esportiva, el model de club, el projecte de l’Espai Barça, la gestió econòmica, el lideratge i la credibilitat han de ser elements que s’han de tenir en compte a l’hora de decidir si Bartomeu ha de seguir.