28/08/2016

El got mig ple de Guardiola

2 min
El tècnic Pep Guardiola contemplant el frec a frec entre Arthur Masuaku i Raheem Sterling.

BarcelonaEl got mig ple. El got mig buit. En funció dels ulls que se’l mirin. El Manchester City va enamorar ahir a molts i va seguir sense convèncer a molts d’altres, entestats en les comparacions. Mirades diferents del triomf per 3 a 1 contra el West Ham, però amb l’evidència que cada vegada hi ha més aigua dins el got. Sobretot en una primera meitat en què es va començar a veure el que vol Pep Guardiola del seu equip. En tota la seva dimensió. “No m’esperava jugar així en tan poc temps, però podem jugar millor, no ho dubteu”, avisava el tècnic.

Durant els primers 45 minuts, encara sense Claudio Bravo sota pals, el City va exhibir la seva millor versió: van aflorar totes les virtuts per encarrilar una victòria que els permet mantenir el lideratge per la diferència de gols, empatats amb el Chelsea d’Antonio Conte i el United de José Mourinho. A la represa el got es va anar fent gran, l’engranatge encara no roda perfecte: suficient per superar els hammers, insuficient per plantar cara al Barça el 19 d’octubre a la Champions.

Un altre futbol

Guardiola adapta la seva idea al futbol on aterra. D’ortodox en té ben poc. Si la Premier és elèctrica, el nou City és vertigen. El seu equip amb prou feines pausa: els interiors, Silva i De Bruyne, juguen a una cosa completament diferent del que feien Iniesta i Xavi en el seu Barça. Que ningú compari. Ahir, contra el West Ham, l’espanyol i el belga intentaven trencar línies cada vegada que agafaven la pilota a tres quarts de camp. Al nou City no li molesta arrencar la segona meitat amb una pilotada llarga, cosa que hauria sigut un sacrilegi al Camp Nou en temps del de Santpedor.

En el primer temps els de Manchester van ofegar el rival amb una pressió asfixiant i van impedir que els hammers passessin de la medul·lar. El City robava a prop de la porteria d’Adrián, amb Fernandinho, sempre al límit, passant l’escombra -amb pues de ferro en alguna ocasió-. Les ocasions dels locals s’anaven succeint gràcies a la profunditat dels dos extrems, Nolito i Sterling, un altre segell propi que a Barcelona no existia. Així va arribar el primer gol. Silva trenca i filtra, Nolito arriba fins al fons i Sterling xuta des del punt de penal. Un triangle amb els dos extrems.

El guant de De Bruyne va col·locar una pilota precisa al cor de l’àrea i Fernandinho va entrar com un obús -tot sol entre la contemplativa defensa hammer - per perforar la porteria rival i fer el segon. Una primera part immaculada en què tot el bloc va mossegar insaciable.

A la represa, com si l’equip hagués mutat al vestidor, el City va perdre de sobte la voracitat. La falta de pausa, virtut al primer temps, es va convertir en defecte i va donar vida a un West Ham que va avançar línies per buscar l’empat. El que a la primera part era vertigen a la segona era descontrol, un escenari que Michail Antonio va aprofitar per reduir diferències després d’una mala sortida de Willy Caballero.

El conjunt de Guardiola no va poder tancar el partit fins que una genialitat del recuperat Sterling, una de les grans notícies per al català, va rubricar el 3 a 1 ja en temps de descompte.

stats