Misc 12/11/2014

El pacte que hauria evitat l’eterna judicialització

Ni Bartomeu ni els exdirectius van acceptar la proposta de Freixa, i ara la demanda pot afectar més directius

i
Albert Llimós
5 min

BarcelonaL’endemà que el jutge José Manuel Martínez Borrego exculpés Joan Laporta i els altres setze exdirectius de les pèrdues de 47,6 milions que se’ls imputaven, Josep Maria Bartomeu ja tenia decidit que recorreria la resolució. Tot i que faltaven dos dies perquè la junta es reunís de manera extraordinària per tractar el tema, Bartomeu ja sabia quin seria el seu següent pas. Finalment, després d’assessorar-se amb els serveis jurídics i debatre-ho amb els companys de junta, només va canviar una cosa respecte al que tenia previst i havia traslladat al seu cercle íntim dimecres al matí mentre esmorzava. Bartomeu volia fer una assemblea extraordinària abans d’acabar el 2014, i que els compromissaris es pronunciessin sobre la idea de perdonar les pèrdues als exdirectius abans que hi hagués la resolució en segona instància. Els serveis jurídics van desestimar aquesta opció perquè podia condicionar els tres jutges de l’Audiència Provincial que hauran de resoldre.

Bartomeu, de fet, ha mantingut una posició molt ferma i decidida des del principi respecte a aquest cas. Va ser un dels nou directius que van votar a emprendre l’acció de responsabilitat el 2010 contra l’anterior junta, i aquesta qüestió li ha suposat un enfrontament intern dins de la junta, fins al punt que va ser un dels motius que van portar-lo a rellevar Toni Freixa de les seves funcions de secretari.

El correu electrònic de Freixa

El 23 de juliol, a través d’un correu, Freixa va fer arribar als disset exdemandats una proposta per evitar el judici. Uns dies abans s’havia trobat amb Jani Trias, advocat d’Alfons Godall, i van parlar de la necessitat de buscar un acord extrajudicial. El dia 23, doncs, Freixa, actuant de manera personal i sense consultar-ho amb la resta de companys, va fer arribar a Trias un escrit de dues pàgines que contenia sis punts. En aquest correu, al qual ha tingut accés l’ARA, Freixa explicava que es buscaria “l’escenificació” pertinent entre tots per resoldre el cas.

La proposta fixava que totes dues parts havien d’acceptar que la junta de Sandro Rosell va actuar el 2010 “de conformitat” amb la llei, ja que estava obligada a portar “la qüestió a l’assemblea”. L’escrit deia també que els “condemnats” no van incórrer “en culpa o negligència en els seus actes”, i detallava que la normativa “pot conduir a situacions injustes i injustificades, com la que representa aquesta acció de responsabilitat”. A més, es plantejava que el club es podia “permetre el luxe de no haver de reclamar l’import de l’acció de responsabilitat”: “Al club no li compensa activar el valor d’aquesta quantitat, pel patiment que suposa per a persones que honestament van dedicar de franc molt sacrifici personal i esforç intel·lectual a gestionar el club i van aconseguir molts èxits”.

El fet que la proposta arribés a l’estiu va fer que Trias la traslladés al seu client, Alfons Godall, perquè ell ho parlés directament amb la resta d’exdirectius. Es va crear un grup de WhatsApp i els disset demandats van parlar-ho. N’hi havia uns quants, com Joan Laporta, Xavier Sala i Martín, Jacint Borràs i Rafa Yuste que no volien pactar sinó arribar fins al final.

Encara sense tenir una resposta definitiva dels demandats, Trias va respondre a Freixa el dia 25 d’agost, el mateix dia que hi havia junta directiva a Can Barça. Va demanar a Freixa que “en la junta s’abordés la responsabilitat d’adoptar aquesta proposta” per així poder sondejar els condemnats. Volia que el Barça ho acceptés abans, i així convèncer els que no eren partidaris d’un acord. No ho va aconseguir. La junta va desestimar l’oferta de Freixa, que una setmana abans havia informat Bartomeu de les seves converses amb Trias. “Després d’un ampli debat, la junta ha decidit majoritàriament continuar el procés”, va dir el comunicat. Es tancava la porta definitivament a un possible acord (que incloïa que els exdemandats es paguessin el cost de la defensa, més d’un milió d’euros) i suposava la sentència de Freixa dins de la junta.

Va ser l’últim acostament. Abans, tal com va informar l’ARA, Joan Boix s’havia reunit amb Rosell, gràcies a la mediació del llavors secretari de la Presidència de la Generalitat, Germà Gordó, però no hi va haver entesa. Rosell volia que els exdirectius denunciessin Laporta, Sala i Martín, Godall i Joan Oliver al Consell Català de l’Esport per sortir alliberats del procés judicial. També un altre demandat, Jordi Torrent, va mantenir una conversa amb Bartomeu, aquest estiu, per tractar el tema. És el mateix que va passar entre Jani Trias i un emissari del Barça, i entre Albert Perrín i Rosell, en les seves múltiples trobades al gimnàs que compartien. Mai hi va haver entesa, es volia un cap de turc.

L’any passat, també al despatx de Freixa, Robert Blanch, l’impulsor de la demanda dels avals juntament amb Vicenç Pla, va reunir-se amb Joan Boix i Perrín per intentar arribar a un acord i que els vuit exdirectius no haguessin d’avalar 23,2 milions. No va servir ni tan sols la mediació de Pep Guardiola, que uns mesos abans va trobar-se amb Freixa a la Ciutat Esportiva per informar-se sobre aquesta qüestió.

La demanda es pot ampliar

Molts intents, sense fortuna sempre, perquè no hi va haver unanimitat en cap dels dos bàndols, i que han portat el cas a l’Audiència Nacional, el següent pas d’un procés que s’allargarà “més de dos anys”, admeten des de totes dues bandes. El Barça presentarà el recurs pels vols del dia 24 d’aquest mes. Al Camp Nou asseguren que la clau serà el litigi pel tema Sogecable (37,8 milions), que el jutge no va acceptar per un defecte processal, cosa que va fer que Laporta guanyés el judici i acabés el mandat amb quatre milions de benefici. “Va ser una indefensió processal”, denuncien al Barça, i afegeixen: “El jutge hauria d’haver parat el judici, hi va haver un defecte processal”. Fins i tot obren un escenari sorprenent, tot i que remot perquè seria “desproporcionat”: “En no acceptar la documentació que el Barça oferia, es podria declarar el judici nul i tornar a primera instància, que es tornés a jutjar”.

L’ARA s’ha posat en contacte amb el Tribunal de Justícia per traslladar uns dubtes al jutge sobre la resolució. La resposta obtinguda obre un escenari nou de cara al judici a l’Audiència Provincial: la demanda es podria ampliar, i que finalment hi hagués altres directius implicats. El mateix Bartomeu, o Rosell, o Ferran Soriano, o Marc Ingla; la llista d’exdirectius de l’era Laporta és llarga. El Barça continua mirant al 2003.

Volen revisar les targetes dels directius

Robert Blanch i Vicenç Pla enviaran un burofax al Barça perquè es creï una comissió que analitzi l’ús de les targetes de crèdit del club que van utilitzar els exdirectius durant l’etapa Laporta. “Una comissió interna”, diu Blanch, que permeti saber en què van gastar els diners. “Si està justificat i van actuar bé”, afegeix, es demanaria al jutge que no avalin els 23,2 milions que s’exigeixen a vuit exdirectius.

stats