Una dècada en què també s'ha jugat als jutjats

BarcelonaDurant els últims anys, al Camp Nou la toga ha intentat rivalitzar per moments amb la pilota, els xiuxiuejos entre advocats han silenciat el so de la bota colpejant-la. El Barça ha viscut judicialitzat permanentment, fins al punt que a hores d'ara té diversos fronts oberts que mantenen l'entitat en una situació d'inestabilitat contínua. Dos sobresurten per sobre de la resta, dues grans carpetes amb què haurà de conviure el club durant els mesos vinents. D'una banda, l'acció de responsabilitat contra 17 directius de l'era Joan Laporta, que aquesta setmana es podria ampliar al president Bartomeu i altres membres de l'actual junta. De l'altra, la querella pel fitxatge de Neymar, que ha acabat comportant la dimissió de Sandro Rosell. Tot i aquest soroll permanent, l'equip ha seguit guanyant i aquests anys de crispació institucional han coincidit amb l'època més triomfal.

La querella per espionatge contra Ferran Soriano i Joan Oliver i el focus que Hisenda ha situat sobre Messi són altres processos que encara estan per resoldre. A més, molts d'aquests casos són entre antics companys de viatge, entre directius que el 2003 es van ajuntar per canviar el Barça i trencar amb el passat.

Setmana clau

L'acció de responsabilitat ja té data, falta saber contra qui anirà

El 15 de setembre se celebrarà el judici sobre l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més. L'assemblea del 2010 va aprovar per 29 vots de diferència emprendre accions legals contra la junta anterior, a qui s'imputen pèrdues per valor de 47,6 milions. Abans, durant aquesta mateixa setmana, el jutge José Manuel Martínez Borrego ha de decidir si estén el procés a l'actual president Josep Maria Bartomeu, l'expresident Sandro Rosell i tres directius més, Jordi Moix, Javier Faus i Jordi Monés, tots membres de la junta de Laporta el 2003. L'acció de responsabilitat és el procés que ha generat més tensions en l'entorn barcelonista. Fins i tot Pep Guardiola va intentar actuar de pont i va reclamar "que no vagi a més", ja que és un "mal important" per al club.

"Tot això va començar perquè Laporta no es va casar amb ningú, i l'establishment, veient que no el podia controlar, és qui va iniciar-ho tot, posant bastons a les rodes", explica l'advocat Xavier-Albert Canal, que argumenta que la "judicialització del Barça demostra la idea del «Més que un club»". Vinculat a l'acció de responsabilitat, s'entenen altres processos que han ajudat a estendre la idea de club judicialitzat. En primer lloc, la impugnació de l'assemblea del 2010 que va fer Laporta, i que va desestimar l'Audiència Provincial el març de l'any passat. El mateix dia que Joan Laporta va anunciar aquesta impugnació, l'exmandatari va dir que presentaria una querella criminal per administració deslleial contra Sandro Rosell i l'auditora KPMG.

L'acció de responsabilitat, però, no s'entén sense uns episodis que arrenquen el 2006. Una demanda del soci Joan March va obligar Laporta a avançar eleccions un any, ja que el jutge va considerar que els 8 dies que la junta directiva va gestionar el club abans del 30 de juny del 2003, en realitat, constituïen un any de mandat i, per tant, les eleccions s'havien de celebrar el 2006. Laporta va tornar a guanyar, però no va dipositar l'aval, i aquí va aparèixer una altre soci anònim, Vicenç Pla, que va presentar una demanda perquè Laporta avalés. Després d'un llarg procés judicial, el Tribunal Suprem ha obligat l'expresident i 7 directius més a dipositar 23,2 milions d'aval. Aquesta sentència depèn de l'acció de responsabilitat, ja que, si prospera, els 23 milions seran la primera garantia per fer front a les pèrdues que va reclamar l'assemblea el 16 d'octubre del 2010.

El cas Neymar es fa gran

El procés s'estén al Brasil i tothom reclama la seva part del negoci

Com en el cas de l'acció de responsabilitat, la querella pel fitxatge de Neymar que va presentar el soci Jordi Cases podria acabar ampliant-se i afectar l'actual president i la resta de la junta directiva. El procés està a hores d'ara a l'Audiència Nacional, i el porta el jutge Pablo Ruz, que també s'encarrega del cas Bárcenas i la trama Gürtel. La querella pel traspàs de Neymar va comportar la dimissió de Sandro Rosell, i va obligar el Barça, gràcies al vistiplau del pare del jugador, a explicar tots els detalls de l'operació. Tot i això, el cas agafa cada dia més volada. La Fiscalia de Santos ha enviat una comissió rogatòria a Espanya per reclamar tota la informació del fitxatge del jugador pel Barça. I les empreses DIS i SONDA, que tenien part dels drets del futbolista quan era al Brasil, amenacen d'emprendre accions legals contra Neymar i la mateixa entitat catalana.

El soci Jordi Cases manté obert el procés, perquè per aturar la querella va exigir al club una garantia per escrit que no emprendrà accions legals contra ell, cosa que el Barça no farà. Cases seguirà amb una actitud passiva, però en aquest procediment ha irromput l'empresa MCM, que ja té una demanda contra el Barça de 100 milions per la comercialització de la façana de La Masia. MCM vol crear una plataforma per agrupar tots els socis que vulguin seguir amb la querella pel cas Neymar, si Cases se n'aparta.

L'advocat de Cases és Felipe Izquierdo, que va portar el cas Baena. El jugador del Rayo va ser condemnat a pagar 3,5 milions al Barça per trencar el seu contracte i marxar a l'Espanyol. El cas va arribar al Suprem, que va donar la raó a Baena.

Messi, al centre

El jugador va ser acusat de frau fiscal a Hisenda

Si una filtració al diari El Mundo va obligar el Barça a revelar totes les xifres de Neymar, la irrupció a la llum pública de la querella de la Fiscalia contra Messi va fer conèixer els ingressos de l'argentí en concepte de drets d'imatge. La Fiscalia va presentar una querella per frau fiscal contra Messi, que presumptament hauria defraudat 4 milions entre els anys 2006 i 2009. L'argentí ha intentat regularitzar la seva situació amb dos pagaments per valor de 15 milions.

El mateix diari El Mundo va acusar el pare del jugador de pertànyer a una trama de blanqueig de diners provinents de la droga, una acusació que van negar des del ministeri d'Interior i la mateixa Guàrdia Civil.

Aquests són casos de gran interès i que han creat rebombori mediàtic, però n'hi ha d'altres que han passat més desapercebuts, com la demanda de l'exagent de Messi Rodolfo Héctor Schinocca, que va guanyar una demanda contra el Barça i va endur-se prop de 400.000 euros. En aquest cas, la demanda és d'un exrepresentant; en d'altres, ha estat un jugador, com va passar amb Eto'o, que exigia 3 milions al Barça per vendre'l a l'Inter. El camerunès va retirar finalment la demanda.

Espionatge al Camp Nou

El club es va querellar contra Ferran Soriano i Joan Oliver

Un escrit de la Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya obria la possibilitat d'investigar l'exvicepresident Ferran Soriano i el director general Joan Oliver, per haver contractat una agència de vigilància per controlar altres directius i el correu dels empleats. El Barça es va querellar contra els dos, ja que suposadament es van destinar 3 milions d'euros a controlar els treballadors i fer un seguiment dels que podien concórrer a les eleccions del 2010. En canvi, la Fiscalia va desestimar el procés iniciat pel soci Nicolás Marín, que exigia responsabilitats a Laporta per la seva gestió econòmica. La demanda va ser arxivada perquè la Fiscalia no hi va detectar "cap indici de delicte".

Presidents jutjats

Rosell, Laporta i Núñez tenen diversos processos oberts

Durant la seva gestió, però sobretot després de deixar el càrrec, els últims presidents han hagut i hauran de passar pels jutjats. Rosell pel cas Neymar, però també té dos processos oberts al Brasil, un de penal i un de civil. Laporta va haver de passar pels jutjats per la demanda de l'exagent Bayram Tutumlu, que li reclamava unes comissions per haver actuat com a mitjancer dels negocis i acords que el Barça i el mateix president van fer a l'Uzbekistan. Josep Lluís Núñez va ser condemnat a 2 anys i dos mesos de presó per l'anomenat cas Hisenda, un cas de suborns a inspectors d'Hisenda que va arrencar fa més de 20 anys.

L'honor en joc

La Cope i el diari 'Le Monde', en el punt de mira del Barça

L'any 2006 el diari francès Le Monde va vincular el Barça a la figura d'Eufemiano Fuentes, el doctor que va centrar les investigacions de la coneguda operació Port. El Barça va demandar el rotatiu francès i va obtenir 15.000 euros. Més diners va pagar la Cope per restablir l'honor del Barça: 200.000 euros per haver vinculat el club al dopatge.

Gestió complexa

Els drets televisius i la relació amb Hisenda, font de problemes al club

Com indica Xavier-Albert Canal, durant aquests anys hi ha hagut molts més casos "propis i recurrents quan hi ha tants diners en joc". Des de la demanda de Sogecable al Barça pels drets televisius, el contenciós entre Audiovisual Sport i TV3 amb el club català, fins als pagaments a Hisenda que va haver de fer el Barça corresponents als anys 1990-93 i 1996-99. Els procediments no s'acaben: Flavia Massoli va presentar i perdre una demanda per acomiadament improcedent.

La mateixa idiosincràsia del Barça fa difícil que el club s'assereni i s'allunyi dels jutjats, tot i que molta d'aquesta crispació s'entén per les relacions personals i llargs tentacles dels que el 2003 van ajuntar-se sota una sola idea: el Barça, primer.

Hisenda sempre ha posat el focus en els jugadors del Barça

Què tenen en comú Bernd Schuster, Samuel Eto'o, Luis Enrique i Leo Messi? Que Hisenda va posar el focus sobre ells -un fet habitual en els grans futbolistes-, i que els seus quatre casos van transcendir a l'opinió pública -un fet gens habitual en el grans futbolistes-. A més a més, tots ells eren jugadors del Barça quan el cas va filtrar-se als mitjans de comunicació.

La fiscalia va presentar una querella per frau fiscal contra aquests quatre jugadors: l'any 1988 contra Bernd Schuster, el 2004 contra Luis Enrique, el 2012 contra Samuel Eto'o i l'any passat contra Leo Messi. Aquests dos últims casos tenen moltes similituds, ja que afecten el període entre 2006 i 2009 i se centren sobretot en les qüestions relacionades amb els drets d'imatge del futbolistes.

"Ser jugador de nivell comporta estar sota la lupa d'Hisenda", explica l'advocat Xavier-Albert Canal, tot i que apunta que la gran majoria dels casos "no surten a la llum pública". Hi ha acords fora dels focus mediàtics per intentar no perjudicar la imatge dels jugadors. Però, en els quatre casos que afecten grans estrelles del Barça, la querella de la fiscalia va saltar immediatament a la premsa.