BARÇA
Misc 24/09/2014

Un error de l’advocat canvia les regles del joc del judici

El lletrat del club va decidir que no es jutjava Laporta per negligència

i
Albert Llimós
2 min
Un error de l’advocat canvia  les regles del joc del judici

Barcelona“Aquesta tarda toca estudiar”, deia un advocat en sortir de la Ciutat de la Justícia. Després de la festivitat de la Mercè d’avui a Barcelona, demà es reprendrà el judici contra Joan Laporta i 16 directius del Barça més. Les quatre sessions de conclusions, fins al dia 30, són l’última fase del judici, i s’iniciaran amb l’exposició de l’advocat del Barça, Fernando Cerdà. Després serà el torn del lletrat de l’asseguradora Zurich, que podria acabar pagant 25 milions, i finalment apareixeran en escena els 15 advocats de la part demandada. Els dos primers a parlar seran el veterà Eligio Hernández, que representa Joan Laporta i que s’ha mantingut en silenci absolut durant aquests set dies de judici, i Jaume Alonso-Cuevillas, representant de Xavier Baguès, que ha portat la veu cantant de la defensa en aquestes jornades.

La defensa, que té criteris diferents sobre algunes qüestions perquè representa 17 directius, dibuixa tres escenaris. Primera gran decisió del jutge: ¿hi ha o no responsabilitat objectiva? És a dir: ¿els directius han de respondre pel fet que hi hagi hagut pèrdues durant el seu mandat, sense la necessitat que hi hagi hagut una gestió negligent? Si no hi hagués responsabilitat objectiva, el Barça perdria el judici i els demandats no haurien de pagar res.

En l’audiència prèvia celebrada a principis d’any el cas va fer un gir “inesperat”, segons expliquen alguns testimonis. El Barça va passar a considerar que es tractava de responsabilitat subjectiva a objectiva. Basant-se en la manera com avançava el procés, i les manifestacions que va fer l’advocat de la part actora, el jutge li va preguntar si considerava que es tractava de responsabilitat objectiva o subjectiva. Cerdà va afirmar que objectiva. Llavors el magistrat li va preguntar per què es parlava en la demanda de despeses “sumptuoses” (els famosos tiquets de la Rostisseria Lolita de Sant Cugat o els excessos en algunes factures de l’anterior junta, entre d’altres). “ A mayor abundamiento ”, va respondre l’advocat, donant a entendre que era una qüestió per complementar, però innecessària. No s’estava jutjant mala fe o negligència, només criteris comptables.

Estela Yélamos, l’advocada que acompanya Cerdà durant el procés i experta en dret processal, li va fer veure que s’havia equivocat. Igual que dos membres de la comissió de disciplina -Marcos Jover i Marcos Mas-, segons expliquen testimonis, que parlen d’una conversa mantinguda “al lavabo” durant un descans. “T’has equivocat”, li van dir. Quan l’advocat va rectificar, el jutge va ser taxatiu: no hi havia marxa enrere i per tant el cas no jutja una suposada gestió negligent.

El segon escenari és si la junta entrant podia reformular els comptes, o si també s’haurien d’haver portat aquests comptes a l’assemblea. Finalment, el tercer escenari és quantificar el dany de la gestió de Laporta. El jutge -sense jurisprudència perquè és un cas únic- ha de decidir, basant-se en la discussió de les set excepcions de Deloitte, si les pèrdues que han d’afrontar els demandats són de 47 milions o si la xifra varia. Aquí hi entra la comptabilitat, el “dos més dos” que va dir ahir el pèrit Oriol Amat.

stats