27/05/2014

Quan el nen de Riudarenes s’adormia al taxi

5 min

BarcelonaDurant més de 5 anys, Gerard Deulofeu es passava 4 dies a la setmana fent gairebé 140 quilòmetres en un taxi per anar a entrenar-se. Amb només 9 anys va pujar per primera vegada al cotxe que el Barça li posava a disposició per fer el trajecte entre Riudarenes i el Camp Nou. Els seus pares, el Marcel i la Maria Jesús, van fer el cor fort i van enviar el seu fill a l’aventura de Barcelona sent un marrec. El Girona s’havia quedat petit per al talent d’un nen descarat amb la pilota, un nen que necessitava reptes més grans.

Onze anys més tard d’aquell primer viatge, Deulofeu formarà part de la primera plantilla del Barça. El sacrifici va valer la pena, l’extrem de Riudarenes jugarà al Camp Nou, i hi arribarà després d’haver estat convocat per Vicente del Bosque per jugar divendres amb la selecció espanyola contra Bolívia.

Apareix el Barça

A les 5 de la tarda Gerard Deulofeu s’apressava a anar fins a casa, a escassos 5 minuts caminant des de l’escola. Temps de berenar, agafar la bossa i esperar el taxi que l’havia de portar fins a Barcelona. Després d’entrenar-se als camps annexos al Miniestadi, novament tocava l’hora de trajecte en taxi, que Deulofeu aprofitava per dormir, ja que arribava a les 10 de la nit a casa, i per a un nen de 9 anys això suposava un trasbals enorme. L’endemà els llençols s’enganxaven, tot i que la il·lusió per triomfar compensava les hores que no va tenir amb els seus amics del poble, o les poques hores que va poder dedicar als deures de l’escola quan ja cursava ESO.

A l’edat de juvenil, quan ja no era únicament una simple promesa, va dir prou al taxi i va instal·lar-se durant dos anys a La Masia. La tercera etapa la va viure a Sant Feliu de Llobregat, on va establir-se amb el seu pare durant dos anys més, quan ja era jugador del filial. La família es va dividir, qualsevol esforç valia la pena per a les perspectives de futur que la gent del club havia dipositat en el talentós extrem de Riudarenes. Fins al punt que l’any passat Gerard Deulofeu va viatjar a Liverpool per jugar a l’Everton de Robert Martínez. Un any en una cultura totalment diferent, com expliquen des del seu cercle més íntim, una experiència vital a tots els nivells que el Gerard va viure acompanyat de la seva parella i que li ha servit per “madurar moltíssim”, com expliquen els que el coneixen.

Deu anys abans d’agafar el vol cap a Liverpool, Deulofeu va emprendre el seu primer gran viatge. El Barça va posar-se en contacte amb la família per fitxar-lo. “El tren passa una vegada”, van avisar als pares del jugador, que després de reflexionar durant uns dies van decidir tirar endavant. Correrien el risc. Félix Sánchez va ser el descobridor de Deulofeu. “He vist un nen al Girona que és una passada”, va explicar el Félix al seu germà Fran, que durant 15 anys va formar part del futbol formatiu del Barça.

Ambició

Fran Sánchez va coincidir amb Gerard Deulofeu tres temporades, des de l’infantil A fins al cadet A, tot i que en els últims dos anys el club va decidir que l’extrem fes el salt a una categoria més, de manera que Sánchez només en podia disposar esporàdicament, en algun partit important o en els tornejos més destacats a escala estatal. En un d’aquests partits altre cop amb Deulofeu a les ordres de Sánchez va ser quan l’entrenador es va convèncer definitivament que el de Riudarenes triomfaria. El cadet A havia guanyat tots els partits de la Lliga i encetava l’any contra l’Espanyol, en la primera setmana de gener. Era un dia fred, amb un terreny de joc en males condicions. Deulofeu va dir que volia jugar, baixar de categoria per enfrontar-se al màxim rival. Va marcar el gol de l’empat i va donar el segon a Jean-Marie Dongou. “Va demostrar un punt de maduresa que la resta no tenia -explica Sánchez-, ens va voler ensenyar a tots per què ja jugava al juvenil, que tenia ambició per arribar a ser professional”.

Precisament l’ambició i el fort caràcter van marcar la difícil etapa d’adolescència de l’extrem. “En un primer moment és un jugador de reacció forta, però quan parles amb ell amb calma entén les decisions”, explica Sánchez. De fet, a la secretaria tècnica del futbol base no tothom confiava en Deulofeu, i alguns alts càrrecs creien que el seu caràcter era indomable. Per sort els entrenadors van saber trobar la manera de polir un futbolista rebel, pur talent i improvisació. Per Sánchez la imatge de jugador individualista que s’ha transmès de Deulofeu és falsa, és “més una aparença externa que una realitat”, conseqüència “de la seva manera de jugar, de futbolista descarat”. Una visió que comparteix un altre dels tècnics que va marcar més fortament l’atacant, Òscar Garcia, que va dirigir-lo en el juvenil A. “És carismàtic, amb capacitat d’integrar-se ràpid dins del grup”, ressalta l’entrenador sabadellenc.

Estar-hi a sobre

Aquest estiu l’extrem es retrobarà amb Luis Enrique, un altre dels tècnics que va saber treure’n més profit. L’extrem està convençut que tindrà oportunitats, ja que sap perfectament que amb l’asturià si t’esforces als entrenaments tens recompensa. A més, aterrarà a Barcelona amb l’experiència de la Premier, una temporada a l’Everton, on -com Deulofeu admet als seus- s’esperava jugar més minuts. La voluntat de Robert Martínez d’anar de mica en mica i les lesions inoportunes han frenat l’esclat d’un jugador que té absoluta confiança en ell mateix: fins al punt que al seu entorn estaven convençuts que hauria estat nominat jugador del mes de gener de la Premier. No va ser així, ja que una lesió va truncar la seva evolució.

Una confiança que deriva en atreviment, i això, apunten els tècnics, és una de les característiques que ha de mantenir tot i jugar en un equip com el Barça, ple de figures que reclamen la responsabilitat. “Pot fallar tres vegades l’un contra un, però el tornarà a provar, no és gens poruc”, explica Òscar Garcia.

Els formadors que han estat al costat del davanter durant els 10 anys a La Masia en valoren -més enllà del seu innegable talent- la mentalitat guanyadora: “Està disposat sempre a millorar”. Per això és bàsic estar a sobre seu, incidir-hi sense por, anar-hi de cara.

En un dels primers partits al juvenil A, Òscar Garcia va marcar el camí de Deulofeu, i ho va fer sent clar amb ell. El Barça empatava al camp del Lleida i el de Riudarenes s’havia oblidat de jugar pel grup, immers en batalles personals, recreant-se en la seva disputa amb el lateral rival. El tècnic el va canviar al descans, amb el comprensible cabreig del futbolista. Aquella setmana Òscar el va agafar per banda i li va ensenyar el vídeo del partit. El noi no es reconeixia. Acte seguit, va posar-li un vídeo de Leo Messi pressionant la sortida de pilota rival, implicat amb el col·lectiu. “¿Tu vols ser dels millors del món? Mira el que fa Messi”, va dir-li Òscar a Deulofeu, que aquest estiu compartirà vestidor amb l’argentí i podrà demostrar-li al tècnic que va aprendre la lliçó. Una més en una llarga carrera que va començar en un taxi.

stats