I què passa quan tornes al filial sent una estrella?

Barcelona“Tenim clar que el nostre lloc és el B”, admetien Munir i Sandro fa pocs dies a una de les persones més important per a ells a la Ciutat Esportiva. La gestió dels joves jugadors després del seu debut al primer equip, quan el focus mediàtic i l’entorn més pròxim poden arribar a distorsionar la realitat, és un dels grans reptes de la formació que tenen al Barça -i a la majoria de grans clubs d’elit-. Què passa quan es torna al filial? Quan el Camp Nou es canvia, altra vegada, per Anduva o El Toralín? Pot ser una frustració?

La gestió dels joves talents ha provocat sempre un debat profund i polièdric al Camp Nou, abonat pels incessants casos de futbolistes del planter que irrompen al primer equip. Andrés Iniesta i la sobreprotecció de Frank Rijkaard, Bojan Krkic i la seva aparició fulgurant, entre molts d’altres, van animar un debat encès, que és cíclic cada cop que neix una nova figura. Ara és el torn de Munir i Sandro. Aviat pot ser-ho també d’altres joves que compten, i molt, per a Luis Enrique, com Sergi Samper i Alejandro Grimaldo.

Durant aquests últims dies, diferents persones del club, algunes amb llaços afectius amb els jugadors, han mantingut xerrades amb ells per intentar que continuïn tocant de peus a terra. És temps per als consells. “Són converses informals, no un treball sistematitzat”, explica una d’aquestes figures amb llarga experiència en la formació. “Pel seu caràcter em fan ser optimista”, sentencia. “El Sandro és molt futboler, va arribar més jove, ha passat per tot el procés de formació, no ha tingut suplències, sempre ha sigut un golejador. Al Munir li ve més de nou, ha anat de menys a més, li ha costat tot molt i ara que ho té, no ho deixarà escapar”, asseguren des de la Ciutat Esportiva, des d’on recorden que l’any passat ja es va viure una situació similar amb el pas del juvenil al filial, i el fet que Munir tornés al conjunt que entrena Jordi Vinyals per jugar la Youth League (Champions juvenil que va assolir el Barça contra el Benfica). “En tots dos casos es tracta de nois molt receptius, han viscut a La Masia i això es nota”, afegeixen els que els coneixen.

Formació contínua

Més enllà de les converses informals que han tingut aquests dies Munir i Sandro amb persones de confiança, al Barça aquesta gestió de la parcel·la psicològica recau sobre els mateixos entrenadors, tret de casos “excepcionals que aborden especialistes”, segons apunten des del club. L’àrea metodològica que lidera Joan Vilà dóna les pautes necessàries als tècnics per treballar amb els més joves els aspectes referents a la personalitat. Igual que als entrenadors se’ls faciliten models d’entrenament, amb nous exercicis per millorar qüestions tàctiques i tècniques, s’ha de fer un treball psicològic. “Aquest camp, a més, va molt lligat a la nostra manera de jugar”, explica una veu autoritzada a Sant Joan Despí. La formació futbolística se sustenta en quatre pilars: aspectes físics, tècnics i tàctics, i les qüestions bioenergètiques (d’alimentació). “Al Barça no ens limitem a això, hi ha altres aspectes inclosos en els entrenaments: les relacions interpersonals, és a dir, el factor afectivitat, l’emotiu-volitiu i el creatiu segons l’experiència i l’estructura mental, que és el que permet que el jugador es faci fort”, explica sempre Joan Vilà en les seves xerrades sobre el model Barça arreu del continent. Sense aquests aspectes “l’entrenament està incomplet”.

Precisament, aquest treball sistemàtic i preventiu és el que demana Montserrat Ferraro, psicòloga esportiva i directora de Ferraro Consulting, una empresa de coaching. “S’ha de fer entendre als nois que tornar al filial no és un fracàs. És un procés de maduració, s’ha de treballar abans, hi ha d’haver prevenció”, reclama. Per Ferraro tot té el seu temps i, a vegades, un pas enrere és fonamental per consolidar l’èxit en una carrera esportiva. “Ens carreguem les emocions per voler anar massa ràpid. Cal fer un pas enrere per fer-ne després dos endavant”, afegeix.

Una de les qüestions importants en la gestió de l’endemà, del dia que es deixa el primer equip per tornar a la rutina del filial, és el paper de la família, de l’entorn més immediat. Així ho remarca Bojan Krkic, el pare del jugador del Stoke City, que no va patir-ho directament amb el seu fill perquè el davanter va fer el salt al primer equip de manera definitiva, sense tornar al filial, però ha viscut molts casos durant els anys que ha treballat al Barça. “És molt important el nivell cultural i la mentalitat del jugador i el seu entorn”, comenta Krkic, que afegeix una especificitat del Barça: “No tens garantia de continuïtat. El club et dóna una oportunitat de debutar, però si no jugues bé, tenir-hi una segona opció és difícil. Així és el Barça”. Hi ha tant talent al planter que si l’oportunitat no arriba en el moment oportú, el jugador pot perdre’s en el camí. Molts altres esperen el seu torn i, si no, el club busca els millors jugadors al mercat.

La Masia

Més enllà de la feina diària que recau en els entrenadors -a partir de les premisses que faciliten des de l’àrea metodològica-, hi ha altres maneres de treballar la mentalitat del jugador, un aspecte al qual Luis Enrique dóna molta importància i, per això, té al seu equip el psicòleg Joaquin Valdés, una figura molt important en la gestió dels casos de Munir i Sandro.

A La Masia es fan tres o quatre actes durant l’any relacionats amb aquest terreny. L’any passat, per exemple, l’escriptor Albert Riba va fer una xerrada als residents sobre la tolerància a la frustració, basada en la seva obra Mamut o Sapiens. El missatge que es vol transmetre en aquesta xerrada i en les altres que organitza el Barça a La Masia és que s’ha d’aprendre dels fracassos, treure alguna cosa positiva de les situacions negatives. Periòdicament als més joves se’ls tanca en una sala per intentar transmetre’ls aquestes idees. “Un exemple és Muniesa”, assenyalen a la Ciutat Esportiva, en referència a l’esperit de superació que va tenir el de Banyoles per recuperar-se de la greu lesió que va patir el 2012 al genoll.

Si Munir i Sandro tornen amb Eusebio d’aquí uns dies, la seva actitud a El Toralín o Anduva serà la millor manera de saber si el treball formatiu del Barça funciona i l’èxit prematur no deriva en frustració.