Qui pensa el Barça del futur?
BarcelonaDes que Josep Maria Bartomeu va assumir la presidència del Barça –primer triat a dit per Sandro Rosell, després legitimat per les urnes–, la direcció esportiva s’ha anat debilitant decisió rere decisió. I no és un tema subjectiu, sinó que els fets així ho acrediten: no es va substituir el vicepresident esportiu Jordi Mestre quan va dimitir i ara mateix no hi ha director esportiu. I aquí, com gairebé sempre, el llenguatge importa.
En un Barça en què Bartomeu ha anat assumint càrrecs a mesura que hi havia dimissions i cessaments, la secretaria tècnica ara mateix recau en Éric Abidal. Una figura que ha sobreviscut pels pèls l’últim terratrèmol i que s’encarrega d’anar al mercat, juntament a Ramon Planes, per dissenyar la plantilla. Però el francès, pel càrrec que ostenta, no té una visió panoràmica de tot el club ni una estratègia a mitjà termini. És l’ara i aquí. El Barça ha passat de planificar a improvisar, buscant solucions immediates a problemes estructurals, condicionat molts cops per les imperioses necessitats econòmiques dels últims anys: la famosa enginyeria financera. I aquesta deriva prové, en gran part, de la pèrdua d’una figura que doni sentit a tota l’àrea de futbol, una visió transversal des de la base fins al primer equip. Algú amb capacitat i lideratge que sàpiga mantenir el rumb quan tot trontolla.
Quan Bartomeu va assumir la presidència manava Andoni Zubizarreta. Ell sí que era director esportiu, dominava totes les àrees i tenia aquesta visió panoràmica i a mitjà termini. Llest com pocs, Zubizarreta tenia un pla –que, vista la situació actual, ja és molt–. El gener del 2015 es va passar del model director esportiu a una comissió tècnica en què hi havia Carles Rexach i Ariedo Braida. “Faran una gran parella per preparar l'equip de la temporada que ve", deia Bartomeu, que va fitxar Braida després del consell que li va donar un bon amic seu, l’exfutbolista del Sabadell, el búlgar Latchezar Tanev. Tot molt seriós.
A l’estiu, després de comprovar la idoneïtat del tàndem Rexach-Braida, va aterrar al Camp Nou Robert Fernández per fer de secretari tècnic. Ja no era el mateix rang que Zubi. També va arribar-hi per fer de secretari tècnic del futbol formatiu professional Pep Segura, que dos anys després van ascendir a mànager general. Va ser un nou canvi brusc de guió. Fer i desfer. Segura, que va cohabitar durant uns mesos convulsos amb Robert, tornava a tenir una mirada transversal i, com Zubi, tenia un pla –tot i que discutible– al cap. I quan Segura va caure, Bartomeu va tornar a fer un cop de volant sobtat. Abidal i Planas van passar a manar al primer equip i Patrick Kluivert va ser nomenat director esportiu del futbol formatiu. Són massa canvis, no només de noms, sinó de model, gent que vol demostrar el seu poder desfent moltes vegades l’obra del seu antecessor.
