24/12/2018

La presó de Rosell el dia de Nadal

2 min
L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell en una imatge del 2014 a la Ciutat de la Justícia a Barcelona.

BarcelonaEn els últims anys m’he sentit molt allunyat de Sandro Rosell. He discrepat molt de la seva manera d’entendre el Barça i, fins i tot, la vida. I això que quan vaig començar en aquest món –encara més ingenu i amb mirada innocent– vaig descobrir un home captivador en les distàncies curtes, capaç d’arrossegar moltíssima gent de perfils ben diferents. L’any 2010 em va tocar seguir la seva campanya electoral, vaig conèixer tots i cadascun dels seus col·laboradors, vaig teixir complicitats amb alguns membres del seu equip, vaig anar a casa seva a sopar quan ell ja havia aterrat al Camp Nou, en aquelles trobades en petit comitè que feia amb periodistes per parlar del Barça. Però de mica en mica la seva manera de governar el club, algunes de les seves decisions, alguns dels seus lligams professionals, van fer distanciar-me’n i ser molt crític amb ell, malgrat que vaig evitar el joc de trinxeres en què ell em col·locava permanentment perquè no compartia les seves idees. Crec que Rosell mai va entendre que el nostre deure, per moltes abraçades que ens haguéssim fet abans, era fiscalitzar-lo, que simplement era periodisme.

Però des de la discrepància i la crítica, des de la distància d’aquests anys, avui que és Nadal, i a més sent l’últim article del 2018, he de parlar d’ell per reiterar la meva incredulitat perquè segueixi a la presó un any i mig després d’entrar-hi de manera preventiva. Ho trobo desmesurat. No comparteixo les tesis que s’han anat repetint una vegada i una altra per negar-li la llibertat fins que arribi el judici. Crec que en no tractar-se d’un delicte de sang, en una societat moderna com la nostra, en ple segle XXI, existeixen mecanismes suficients per evitar el perill de fuga i tenir-lo sempre sota control, i permetre-li que en un dia com avui sigui amb la seva família i sobretot amb les seves filles.

No posaria la mà al foc per Rosell, cert, però precisament per això, perquè parlo des de la distància, crec que és més necessari que mai que tots els que no formem part del seu univers exigim un judici just i sobretot que se celebri com més aviat millor. Privar algú de la seva llibertat durant tants mesos sense tenir una sentència condemnatòria potser forma part del que és avui en dia la justícia, però en cap cas és just. Es digui Sandro o es digui Jordi o Oriol.

stats