El projecte 3.0 de Luis Enrique

Amb el fitxatge de Paco Alcácer, que arriba al Camp Nou per 30 milions fixes i dos més en variables, i la marxa de Munir al València, el Barça tanca una plantilla més jove i més curta, amb només 22 jugadors

La plantilla 2016-17

Fa tot just tres setmanes, amb el mercat de fitxatges encara en ebullició, Luis Enrique va deixar anar un missatge que, com ell mateix va reconèixer uns dies més tard, l’acompanyarà durant tota la temporada. “ Sobre el paper, és la millor plantilla dels meus tres anys al Barça”, va sentenciar. I això que aquell 9 d’agost encara faltava la cirereta del pastís, el fitxatge de Paco Alcácer, que aquest dimarts s'ha fet oficial. Durant les últimes tres setmanes, la sacsejada al vestidor blaugrana ha sigut important, amb moviments destacats com la marxa del porter titular a la Lliga, Claudio Bravo, i l’aterratge de l’holandès Jasper Cillessen, o les cessions de futbolistes que havien de tenir un paper residual si es quedaven a Barcelona, com Douglas i Samper.

Després de dues setmanes de negociació, el Barça ha oficialitzat el seu sisè fitxatge, Paco Alcácer, que dilluns va passar la revisió mèdica a primera hora del matí, abans de marxar cap a Madrid per concentrar-se amb la selecció espanyola. El davanter arribarà al Camp Nou per jugar-hi les pròximes cinc temporades, a canvi de 30 milions fixos i dos més en variables, una operació que es complementa amb la cessió del futbolista del planter Munir al conjunt xe. El madrileny marxa a Mestalla cedit, amb una opció de compra de 12 milions d'euros, sense opció de recompra del Barça, que té un dret de tempteig en una futura venda. 

D’aquesta manera, el Barça s’haurà gastat aquest estiu 122,75 milions, que podrien arribar a ser 173,75 si es complissin totes les variables. Això és difícil que es produeixi, ja que per haver-los d’abonar íntegrament hauria de passar, per exemple, que André Gomes guanyi la Pilota d’Or. En el cas de Denis Suárez, s’arrosseguen unes clàusules de quan va fitxar pel Barça provinent del Manchester City, l’any 2013: fins a un màxim de 8 milions que s’hauran de pagar en fraccions de 800.000 euros per cada 10 partits disputats amb el primer equip. En canvi, en vendes s’han aconseguit poc més de 30 milions.

Es tracta d’una forta despesa per millorar la plantilla i poder oferir a Luis Enrique un grup competitiu, amb múltiples variables, i amb gairebé dos jugadors per posició. Leo Messi és qui a hores d’ara té un substitut menys clar, malgrat que Arda Turan i Rafinha poden ocupar la seva demarcació. També passa el mateix amb Busquets, que serà substituït per jugadors que tindran un rol important en altres posicions, com és el cas de Sergi Roberto al lateral dret, Ivan Rakitic com a interior i Javier Mascherano a l’eix de la defensa.

Un equip més jove

Alhora, l’arribada de futbolistes joves que s’ha produït aquest estiu al Camp Nou ha ajudat a fer baixar la mitjana d’edat que tenia el Barça. En total, hi ha hagut 14 moviments d’entrades i sortides -19 si es compten els jugadors que formen part del club però estaven cedits-, que han tingut un fort impacte en el vestidor, especialment per l’adéu de jugadors amb un rol testimonial.

Així doncs, amb la política esportiva que han fixat el secretari tècnic, Robert Fernández, i el director d’esports professionals, Albert Soler -sempre amb el vistiplau de Luis Enrique-, la plantilla s’ha rejovenit respecte a la temporada anterior. Tot i que la columna vertebral és un any més gran, amb els fitxatges de cinc jugadors de 22 anys -alguns han complert ja els 23 durant aquest estiu- el Barça ha situat la mitjana en els 26,6 anys. De fet, només Jérémy Mathieu, Andrés Iniesta i Javier Mascherano superen la barrera dels 30 anys.

Entre els grans clubs d’Europa la mitjana d’edat oscil·la dels 25,8 anys de la plantilla més jove, la del Manchester United de José Mourinho, als 27,7 que té el City de Pep Guardiola. Plantilles que encara no estan tancades, sobretot en l’apartat de sortides, cosa que encara pot modificar aquesta estadística. Els citizens tenen, per exemple, fins a 11 futbolistes de més de 30 anys, i molta gent jove que frega tot just els 20 anys. El Bayern Munic i el United, en canvi, tenen 6 veterans -l’exemple més clar és Zlatan Ibrahimovic, de 34 anys-, mentre que el Reial Madrid té 4 jugadors per sobre de la barrera dels 30.

El Barça, per tant, és qui té una plantilla més homogènia des del punt de vista de l’edat, sense tanta diferència: la majoria dels futbolistes que formen part de la columna vertebral de l’equip estan en plena maduresa, tenen una llarga experiència i molt camí per recórrer.

Menys jugadors però millors

Un altre dels canvis substancials d’aquest curs és que la plantilla blaugrana es redueix d’efectius. És més curta. Menys jugadors, però millors. Menys futbolistes però tots comptaran per a Luis Enrique, que l’any passat en tenia alguns de gairebé testimonials, com Adriano Correia, Marc Bartra, Sandro Ramírez o Douglas. Enguany seran 22 i no els 24 que tenia l’any passat. A excepció de Jordi Masip, que a priori haurà de tenir un rol molt secundari durant la temporada, tota la resta tindran minuts, i fomentaran una competitivitat bàsica perquè el grup continuï amb fam de títols, com va reconèixer el mateix Jordi Alba en valorar el fitxatge de Lucas Digne, un futbolista que aterra a Barcelona per lluitar amb el català per un lloc al carril esquerre.

La del Barça és la plantilla més curta d’entre els grans clubs del continent. El Madrid, per exemple, a l’espera de saber què passa amb el davanter Mariano i si hi ha un fitxatge d’última hora, té 24 jugadors en nòmina. Menys que un United superpoblat, amb 28 integrants d’una plantilla que li ha costat a Mourinho gairebé 200 milions, la meitat dels quals han anat destinats a Paul Pogba. Una quantitat similar a la que ha invertit el City per satisfer els desitjos de Guardiola.

El projecte 3.0 de Luis Enrique ja està acabat. Avui els despatxos donaran pas al terreny de joc, on Luis Enrique comptarà fins i tot amb un futbolista com André Gomes, que es volia portar l’any que ve, però que les circumstàncies del mercat van obligar a fitxar enguany. Una plantilla de luxe, com va dir el mateix tècnic, i amb molt de futur, una carta que Josep Maria Bartomeu intentarà jugar per renovar l’asturià més enllà del 30 de juny del 2017.

Històries de superació esportiva