BARÇA

A l’espera d’una sentència històrica i sense precedents

La resolució del jutge podria arribar abans de l’assemblea del 18 d’octubre

La sentència del judici per l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més podria fer-se pública abans de l’assemblea del 18 d’octubre. A un quart de dotze del matí d’ahir, l’home que ha de decidir si els exdirectius han de pagar 47,6 milions, el jutge José Manuel Martínez Borrego, va donar per acabada la vista, un judici únic a Espanya: el magistrat no té jurisprudència a la qual aferrar-se per dictar sentència, ja que mai abans s’havia iniciat una acció de responsabilitat objectiva contra una societat esportiva. A partir d’avui es comptabilitzen 20 dies naturals perquè hi hagi resolució, un termini que no sempre es compleix però que el jutge preveu complir.

Martínez Borrego, que no era conscient en acabar la vista que l’assemblea del Barça se celebrarà el dia 18 (sí que sabia que hi ha un Madrid-Barça el 25), ha de resoldre una qüestió fonamental: ¿la demanda és procedent?, ¿hi ha responsabilitat objectiva? En cas que consideri que no, el judici el guanyaran els demandats i el Barça haurà de fer front al pagament de les costes del judici, que ascendeix a més d’un milió d’euros. Abans de resoldre el tema cabdal del procés, però, el magistrat tindrà en compte qüestions preliminars, com ara la prescripció i la caducitat. ¿La demanda es va presentar en els terminis correctes? Això és el que resoldrà en primer terme el magistrat, ja que la defensa argumenta que va passar més d’un any entre el dia que la junta de Sandro Rosell va considerar que hi havia un dany (d’acord amb l’informe de Deloitte de l’1 de juliol del 2010) i el dia que es va notificar l’acció de responsabilitat al primer dels exdirectius (28 de juliol del 2011). Així ho va manifestar l’últim dels 14 advocats de la part demandada, Xavier Arraut, que va cloure les deu jornades de la vista. Si el jutge considera que la causa no ha prescrit, i que hi ha responsabilitat objectiva, el següent que ha de dirimir és si els compromissaris estaven ben informats quan es va votar a favor d’emprendre l’acció de responsabilitat, i, sobretot, quina quantitat han de satisfer els demandats i l’asseguradora Zurich, als quals es reclama 47,6 milions, els 25 primers dels quals hauria de pagar la companyia. Precisament, l’advocat de Zurich va defensar que el Barça “no ha acreditat l’existència de cap acte incorrecte”, i que en la demanda “no es reclama un dany de veritat, real, que és el que cobreix una pòlissa de responsabilitat civil”, sinó que la directiva, segons el lletrat, “demana reequilibrar un balanç”, un fet que no s’inclou en l’extensió de la pòlissa que va firmar Laporta amb Zurich just al final del mandat, abans de cedir el testimoni a Rosell, i que es tractava d’una extensió de l’acord firmat l’octubre del 2007. L’asseguradora va recordar que ha pagat 1.146.000 euros als advocats de la defensa, uns diners que s’haurien de restar si la sentència anés contra els seus interessos.

La defensa va repetir que la demanda no té raó de ser perquè es tracta d’una acció de responsabilitat objectiva, en què no és mesura si hi ha “culpa” o “negligència greu”, com passa en els processos de responsabilitat subjectiva, una via que el mateix Barça va rebutjar. “És absurd que tinguin més bon règim els que estan retribuïts que els que ho fan de manera altruista”, va assegurar Arraut en referència al fet que els exdirectius de l’era Laporta haurien de respondre a unes quantitats milionàries tot i que van exercir el càrrec sense cobrar res i, en canvi, altres càrrecs directius d’entitats bancàries (l’exemple que va posar el lletrat) no ho haurien de fer. La demanda “neix de l’odi i el ressentiment de dos grups”, va etzibar el lletrat en l’última conclusió d’un judici vist per a sentència i que crearà jurisprudència.

El recurs de cassació pel litigi de Sogecable, 600.000 euros

Als disset exdirectius se’ls imputen pèrdues de 47,6 milions. Aquesta xifra deriva de l’informe d’auditoria que va fer Deloitte, i a partir del qual la junta entrant de Sandro Rosell va reformular els comptes de Laporta, que van passar d’onze milions de beneficis a gairebé vuitanta de pèrdues en l’últim exercici, el 2009-10. La partida més gran va ser la del litigi de Sogecable, 37,8 milions que s’imputen a la junta anterior. El setembre del 2010 l’Audiència Provincial va desestimar el recurs que va presentar el Barça, que s’oposava a pagar els 57 milions a Sogecable pels ingressos derivats de les competicions internacionals entre el 2003 i el 2008. El Barça va estudiar presentar un últim recurs de cassació al Tribunal Suprem, però els advocats consultats van aconsellar no fer-ho perquè es perdria segur i els costos s’elevaven a 600.000 euros. Així doncs, el Barça va arribar a un acord amb Sogecable fa tres anys, i la part que va pagar finalment a l’operador televisiu va ser inferior a la que havia provisionat en els comptes de Joan Laporta.