BARÇA
Misc 20/09/2019

Ansu Fati: continuïtat o prudència?

L’ARA aborda els vessants esportiu i psicològic de la sensació del moment al Barça

i
Albert Nadal
5 min
Ansu Fati: continuïtat o prudència?

BarcelonaLa temporada del Barça ha començat trontollant fora de casa i il·lusionant al Camp Nou. Bona part del mèrit de les emocions positives viscudes en aquest inici de curs irregular les ha protagonitzat Ansu Fati. Els blaugranes s’enfronten aquest dissabte al Granada (21 h, Movistar La Liga) en un nou partit a domicili. Amb Messi ja recuperat, la davantera titular, si no hi ha sorpreses, estarà formada per l’argentí, Suárez i Griezmman. Fati, titular els dos últims partits, segurament haurà d’esperar des de la banqueta. El retorn de Dembélé també condicionarà les oportunitats que fins ara Valverde ha anat donant al jove davanter guineà. Abans del duel contra els andalusos i del nou escenari que s’obrirà per a Ansu Fati quan la davantera recuperi tots els efectius, a l’ARA analitzem la seva figura amb entrenadors que han seguit la seva formació i abordem el vessant psicològic de la seva eclosió a l’elit.

“Com s’ha produït el seu debut amb 16 anys és sorprenent, però quan era aleví ja veies que tenia coses diferents. Les qualitats que està demostrant les ensenyava des de ben petit. Ja es veia que era un d’aquells pocs jugadors assenyalats, dels que et preguntes «Si un futbolista com l’Ansu no pot arribar al primer equip, qui pot fer-ho?»”, relata Carles Martínez, que va patir l’Ansu quan era entrenador al futbol formatiu de l’Espanyol. Després de passar pel planter blanc-i-blau, Martínez va estar quatre anys a La Masia, on va dirigir equips de categoria infantil i cadet fins al curs passat. Martínez gairebé no va entrenar Ansu, ja que jugava amb companys més grans, però el coneix i ha seguit la seva progressió. “El seu èxit també s’explica pel seu caràcter. És una persona molt humil i agradable. Sempre que te’l trobes et saludarà i, si li envies un missatge per felicitar-lo, et contestarà ràpid i agraït…”, explica el tècnic vallesà, que si hagués de definir el jove atacant en poques paraules escolliria aquestes tres: “Elegància, fantasia i gol”.

Carles Martínez, tècnic a La Masia entre el 2015 i el 2019

Domini del joc aeri

Qui també ha seguit de ben a prop el creixement d’Ansu Fati és Jaume Joan Rius, el seleccionador català sub-16 durant els últims tres anys. El tècnic lleidatà el va convocar per a la fase de partits de setembre a desembre del curs 2016-2017; era un dels quatre jugadors del combinat territorial de llavors nascuts el 2002. Com Martínez, Rius destaca les habilitats ofensives d’Ansu -“Té una gran versatilitat, remata amb les dues cames i pot ocupar les tres posicions d’atac”, resumeix-, però n’afegeix una de ben particular: “Destacaria el seu joc aeri. Pel seu físic sembla que no hagi de sobresortir en aquest aspecte, però té una gran coordinació i control dels temps i les distàncies en la rematada aèria”, explica el tècnic lleidatà.

Si Rius no va poder comptar més aquella temporada amb el guineà va ser per culpa de les lesions. “En una altra convocatòria, recordo que va venir personalment uns dies abans que marxéssim a dir-me que estava lesionat, però que tenia moltes ganes de venir malgrat no estar del tot recuperat. Amb detalls així veies la seva implicació”, recorda.

Evitar els "I si..."

La irrupció veloç d’Ansu Fati és un tema que també s'haurà d’abordar des del vessant més psicològic i emocional. Segons la psicòloga esportiva i professora de l’alt rendiment a la Universitat de Vic Marcela Herrera, el rendiment del guineà també està determinat per dues àrees de vital importància. Per una banda, l’entrenador i, per l’altra, l’entorn del jugador. Pel que fa al tècnic, Herrera defineix que és fonamental “el diàleg entrenador-jugador per tal de saber quin rol espera d’ell i quins objectius ha de complir a curt termini”. Pel que fa l’entorn -club, família i amics-, la psicòloga defineix que ha de tenir un paper clau per “protegir-lo i fer-lo tocar de peus a terra davant tota l’expectació mediàtica que ha generat”. Herrera insisteix que la clau és “la concentració, saber estar concentrat i no caure en una distorsió de la realitat”.

“Sobrecarregar-lo d’expectatives podria derivar en problemes de control de les emocions i que la pressió és convertís en un hàndicap. Fins ara ell ha canalitzat la pressió com un repte, com un estímul. Això s’ha de vigilar perquè no canviï, ja que la pressió es pot convertir en una amenaça. Ha de saber desconnectar, relaxar-se i controlar l’exigència que se li imposa i la que ell mateix s’imposa”, valora. Ha de ser conscient que ara és al primer equip perquè té talent, però també per un seguit de condicionants, com han sigut les nombroses baixes. “És un noi molt jove que encara està en edat de formació, que està construint la seva personalitat i la seva identitat. Ha de gaudir del moment, però qui l’envolta ha d’ajudar-lo a mantenir-se centrat: evitar els «I si…»”.

Jaume Joan Rius va tenir Ansu Fati amb la selecció catalana sub-16

En aquest sentit, un dels elements clau d’Ansu Fati és la seva naturalitat. “Ha seguit anant a veure els que fins fa res eren els seus companys del juvenil, viu a tocar de la Ciutat Esportiva, hi fa vida, va a veure entrenaments…”, explica Martínez, que afegeix que té la “maduresa i la intel·ligència suficients” per saber assimilar les diferents situacions que li tocarà viure després de la seva eclosió i haver de tornar a una realitat que, segurament, passarà per acumular minuts al filial. “L’Ansu ha passat d’anar tan tranquil caminant des de casa seva a entrenar-se a veure com aquesta situació canvia, perquè ara el paren pel carrer. Ell ho viu tot amb naturalitat, ve d’un entorn molt humil”, valora Rius.

Entre l’oportunitat i la prudència

Els dos entrenadors coincideixen en la idea que al futbol l’edat no es tan rellevant. “Al final, crec que s’ha d’aplicar el sentit comú i ser pràctic. Per molt que un futbolista sigui molt jove, si ha demostrat que pot donar el nivell, l’edat no té perquè ser una barrera. Ell surt al camp a gaudir. Està vivint un somni”, valora el tècnic lleidatà. “El que sí que canviarà és el factor sorpresa. Ara ja no passarà desapercebut per als rivals, perquè saben del que és capaç i l’estudiaran més. És molt difícil que pugui mantenir el nivell tan alt que ha mostrat fins ara. El que està clar és que té grans qualitats, tant futbolístiques com mentals, per anar-se consolidant i també per assimilar el moment en què haurà de sumar minuts al filial i esperar noves oportunitats”, afegeix Rius.

“En gran part es parla de prudència perquè el Camp Nou és molt exigent. L’afició pot canviar de pensar que ets el millor a que no serveixes en només un dia. Si al principi les coses no surten bé, calma, perquè són nois molt joves i poden augmentar molt el seu nivell… Però, en el cas de l’Ansu, si ara està jugant i ho estan fent bé, per què cal tenir prudència o treure’l de l’onze?”, valora Martínez, alhora que afegeix que quan tingui menys minuts o hagi de baixar al filial, “no s’haurà de pensar que ja no serveix”. “Com l’Ansu és cert que no n’hi ha gaires, però hi ha d’altres jugadors joves que si tinguessin l’oportunitat segur que també ho farien molt bé. El que m'ha fet més feliç del seu debut és corroborar que, si es donen oportunitats als joves del Barça, ells respondran. S’ha de posar en valor els jugadors de la casa”, conclou Martínez.

stats