L'Espai Barça se li gira en contra a Bartomeu

Bona part de la junta pressiona perquè es faci una nova consulta pels canvis en el finançament

4 min

Josep Maria Bartomeu votant al referèndum del nou espai Barça CRISTINA CALDERER

BarcelonaL’Espai Barça, la joia de la corona del mandat de Josep Maria Bartomeu, sembla destinat a tenir un segon referèndum, després del que va fer el 2014, quan va rebre llum verda amb un 72% dels vots a favor dels socis. Gairebé sis anys més tard el club ha vist com el pressupost de 600 milions es dispara uns 100 milions més, tot i que algunes informacions ubiquen el cost final en uns 800 milions. Endarrerit en el calendari previst i més car del que s'esperava, el famós Espai Barça viurà un segon referèndum quan ja han començat les obres a la zona, però no al Camp Nou.

"És un nou escenari", justifiquen des del club davant la necessitat de buscar una nova fórmula de finançament. Així doncs, la directiva ha acabat renunciant i virant cap a una proposta que fins fa poc rebutjaven: emprendre una nova consulta a tots els socis. Així l'hi havien fet saber al precandidat Víctor Font, que havia demanat un segon referèndum. Però ara bona part de la directiva dona per fet que el referèndum serà una realitat. D'aquesta manera, l'assemblea que s’havia anat demorant finalment no es farà mai. I és que des de la junta, davant dels últims incendis a què s’han hagut d’enfrontar, no les tenien totes de guanyar amb la majoria necessària de dos terços, considerant que tenen més opcions en un referèndum que, en cas de no ser guanyat per la proposta de la directiva, podria acabar amb el mandat de Bartomeu.

La Vanguardia i Mundo Deportivo han publicat aquest dijous que hi ha un corrent majoritari a la junta, entre els quals hi hauria el vicepresident i teòric candidat continuista Emili Rousaud, que ha fet pressió per fer una nova consulta, que suposaria la tercera de la història de l’entitat: se’n va celebrar una el 1950 (per aprovar la compra de terrenys a les Corts), la del 2014 i la pròxima, que es podria celebrar al final d’aquest curs. “Abans d’avançar qualsevol calendari, és una qüestió que ha de ser aprovada per la junta directiva”, convergeixen les fonts consultades sobre un tema que es va tractar amb força en una reunió de la comissió delegada –formada per Bartomeu, els vicepresidents, el CEO i la secretària de la junta– al desembre. La junta podria abordar la qüestió el 16 de març, quan té previst reunir-se per tractar un dels altres temes calents de l’actualitat blaugrana: conèixer els resultats de l’auditoria de PwC sobre l’incendi de les xarxes socials.

Segons les diferents fonts consultades, el preu final de l’Espai Barça podria oscil·lar entre els 700 i un xifra lleugerament superior als 800 milions, tenint en compte la inflació, els sobrecostos propis de les obres i els canvis en un projecte de gran envergadura com aquest i els interessos. Per finançar aquest sobrecost, amb els vicepresidents Jordi Moix (encarregat del projecte) i Enrique Tombas (tresorer) al capdavant, el club ha treballat en noves fórmules. El nou finançament passaria per un acord amb el macrogrup de banca d’inversió Goldman Sachs, que, mitjançant diversos inversors (entitats bancàries), es faria càrrec de bona part del finançament a canvi d’una part dels beneficis que està previst que generi l’estadi quan estigui remodelat (un estudi del mateix Goldman Sachs els xifra en uns 150 milions anuals) durant un període de 25 anys. “Estem ultimant aquesta nova forma de finançament per tal de preservar els nostres ingressos i patrimoni. Amb aquesta nova forma de finançament la garantia que es posa per retornar el préstec radica en una part dels ingressos d’explotació futurs, quan la instal·lació estigui acabada. Aquesta és la singularitat del nou esquema de finançament”, expliquen a l’ARA des del club. Paral·lelament, el Barça estudia com treure el màxim rèdit al nou Camp Nou mirant d’aconseguir múltiples patrocinadors per als diferents espais del nou estadi i confiant en productes com les experiències VIP.

Sis anys després de la consulta del 2014, el Miniestadi ha estat enderrocat en el terreny on ha d’anar el nou Palau Blaugrana, l’estadi Johan Cruyff fa una temporada que funciona i últimament han començat les obres d’urbanització de l’avinguda Joan XXIII, prèvies a la remodelació del Camp Nou. Tot ha evolucionat amb més lentitud del previst, però des del club recorden l’extensa feina que van haver de fer abans d’aconseguir “l’acord històric polític i ciutadà” de l’abril del 2018, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la modificació del Pla General Metropolità que donava llum verda al projecte.

Les obres del Camp Nou, amb retard

La reforma del Camp Nou, la pedra fonamental, també avança amb lentitud (les obres inicials estaven previstes per al 2017), malgrat que l'últim missatge públic del president blaugrana va voler transmetre optimisme. “Si volem ser competitius hem de modernitzar les instal·lacions. Tots som coneixedors que fa uns anys els socis van dir sí a un projecte com l’Espai Barça. És un projecte de club i de ciutat per renovar una part del barri de les Corts. Engrescarà tothom. Les obres començaran d’aquí poc temps”, va dir Bartomeu a mitjans del mes passat en una compareixença en la presentació d’un informe fet per l’empresa PwC en què es desglossava l’impacte del Barça a Barcelona, la mateixa que s’encarrega ara de fer l’auditoria sobre els contractes amb I3 Ventures que han generat tota la polèmica a les xarxes socials.

Jaume Barroso, advocat i soci del Barça

“Si els canvis se sotmetessin només a una assemblea, es podrien incomplir els estatuts”

L’apartat 13. b) dels estatuts del Barça delimita que pel que fa a “qüestions d’especial transcendència es pot regular el procediment de consulta als socis i el seu resultat té efectes vinculants”. A aquest punt es va acollir la directiva blaugrana el 2014 per sotmetre l’Espai Barça a una votació oberta a tots els socis. En aquest sentit, l’advocat i soci del Barça Jaume Barroso argumenta que davant “els clars i evidents canvis tant en el límit de cost com en la forma de finançament del projecte, seria necessari fer una nova consulta, tal com preveuen els estatuts”. “Des del punt de vista de la legitimació no seria coherent sotmetre a una assemblea, que, tot i ser un òrgan sobirà, només suposa una representació dels socis, uns canvis tan crucials en un projecte que es va validar després d’una consulta a tots els socis".

Barroso sintetitza la qüestió de la següent manera: “Quan fas una consulta, que és vinculant tal com preveuen els estatuts, s’està generant un acte jurídic avalat per tots els socis que ha de prevaldre per damunt d’un acte jurídic que puguin decidir els representants dels socis de forma posterior, malgrat que l’assemblea estigui reconeguda com un òrgan de govern. Si se sotmetessin els canvis en el finançament només a una assemblea extraordinària s’estaria deixant sense cap tipus de valor la consulta de l’any 2014 i s’estaria davant d’un presumpte incompliment dels estatuts. Si canvien les condicions, s’haurien de tornar a sotmetre a una consulta a tots els socis. És el procediment més lògic i coherent davant la qüestió que ens ocupa”.

Roger Canals, advocat i soci del Barça

“No fer una consulta aniria en contra del precedent del 2014”

En la mateixa línia que Jaume Barroso s’expressa el també advocat i soci blaugrana Roger Canals. “Des del club s’ha reconegut públicament que les condicions votades han canviat. Per tant, partim de l’evidència empírica que el que van votar els socis el 2014 ha estat superat. Llavors, es pot discutir si el Barça té l’obligació legal de sotmetre els canvis a una nova consulta o pot fer-ho tan sols mitjançant una assemblea. Però en el cas que ens ocupa hauria de prevaldre el concepte de legitimitat, que vol dir que els canvis s’haurien de sotmetre a una nova consulta a la majoria dels socis, perquè l’Espai Barça és una qüestió fonamental per al futur de l’entitat i per l’endeutament que pot suposar un projecte d’aquesta magnitud”, resumeix Canals.

“Per a mi és imperatiu que el projecte es torni a sotmetre a una consulta. Ara bé, si parlem des del punt de vista jurídic, l’article 13. b) dels estatuts del Barça vehicula la consulta a qüestions d’especial transcendència, un concepte que jurídicament és indeterminat, perquè accepta matisos”, especifica el lletrat. “En aquest cas, però, partim d’un precedent que és la consulta que es va fer l’any 2014. Per tant, existint aquest precedent, es podria considerar que si la junta no sotmetés els canvis en el finançament a una nova consulta estaria anant en contra dels seus propis actes –argumenta Canals–. En tot cas, és un tema que jurídicament parlant no és absolut de blanc o negre, però l’opció més legítima i coherent passaria per una nova consulta. Si aquest acabant sent el procediment escollit, també caldrà explicar molt bé als socis les noves condicions econòmiques del sistema de finançament abans de fer la consulta”.