Messi, portaveu dins i fora del camp

BarcelonaDes que Leo Messi va adquirir el braçalet de capità de mans d’Andrés Iniesta, ha pres la paraula no només dins del terreny de joc, on fa més d’una dècada que exerceix de líder, sinó també davant dels micròfons. En la seva estrena com a capità blaugrana va emocionar amb el seu primer missatge al Trofeu Joan Gamper, anhelant “ aquella copa tan linda”, malgrat que el final tràgic de la història a Anfield. Abans de la final de Copa, l’argentí va sortir a donar la cara en la prèvia, en què va enviar un missatge per calmar els ànims d’una afició ferida després de les desil·lusions de Roma i Anfield. “Hem de demanar disculpes”, va deixar anar l’argentí, sense alçar la veu, amb un to moderat.

El final de temporada decebedor ha enllaçat amb un estiu marcat per un hipotètic retorn de Neymar, l’arribada de Griezmann i un començament de curs convuls pel que fa als primers resultats i el joc exhibit lluny del Camp Nou. Sense gairebé poder parlar damunt de la gespa per culpa de les lesions, Messi va mostrar la seva insatisfacció amb les altes instàncies del club en una entrevista al diari Sport. “No sé si s’ha fet tot el possible per fitxar Neymar”, va dir l’astre argentí, que també va reclamar un “projecte guanyador” després que se sabés que el seu contracte inclou una clàusula que el fa amo del seu futur -s’ho ha guanyat- a partir del final de la temporada. Unes respostes que, posteriorment, Ernesto Valverde va demanar no exagerar ni treure de context. “Conec el Leo i s’ha expressat amb naturalitat, i prou”, va afirmar el tècnic. Valverde té clar que en un club amb tendència als incendis, les polèmiques val més que vinguin “de fora i no de dins”, tal com va dir en la prèvia del partit contra l’Inter de Milà, un duel que estava marcat per l’evident fractura vestidor-junta que Messi va començar a dibuixar en l’entrevista i que Piqué va evidenciar a Getafe.

La recepta de Valverde era clara: guanyar l’Inter per esbandir qualsevol polèmica i “caminar plegats”. Messi es va vestir de curt, va parlar on ho fa millor -al camp- i, després del partit, es va plantar davant dels micròfons de la zona mixta per enviar un missatge d’unitat. Quan li van demanar si hi havia distanciament entre la directiva i el vestidor, l’argentí va respondre que no, que els jugadors estan “bé”. I, coneixedor del volàtil entorn blaugrana, va reclamar centrar-se en el partit de diumenge contra el Sevilla: “Hem de guanyar per evitar enrenous, perquè ara vindran molts dies sense futbol [per l’aturada de seleccions], i evitar que es generi tot això [en relació a les polèmiques]”.

Cardoner: “No hi havia guerra”

És evident que la fractura entre el vestidor i la junta no és un bolet que hagi aparegut del no-res, de la mateixa manera que no se soldarà només amb un parell de victòries, però sembla clar que, mentre la pilota vagi entrant, les diputes internes es mantindran en stand by.Dimecres Messi va fer de portaveu del vestidor amb el seu concís però rotund “nosaltres estem bé”, i ahir el vicepresident Jordi Cardoner, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, va voler negar que hi hagi cap enfrontament, tot i que sí que va confirmar que hi hagut una trobada entre Piqué i Josep Maria Bartomeu després de les declaracions del central a Getafe: “S’ha regularitzat una situació. No hi havia guerra i, per tant, ara tampoc hi ha pau. Cal una normalitat, i això es nota amb els resultats. L’important era asseure’s i parlar. L’escenificació, dues hores i mitja junts, va ser molt important. Piqué, a més de ser un gran jugador, és el un dels capitans i té un pes important dins el club”.

Cardoner també va voler desmentir que els jugadors tinguin l’última paraula en les decisions del club: “L’última responsabilitat la tenim els directius. Nosaltres l’assumim i la tenim molt clara. Cal dirigir un grup de jugadors i de tècnics. Que els jugadors hi influeixen? Evidentment, com qualsevol treballador en una empresa si hi porta temps. D’aquí a dir que els jugadors prenen decisions... Això és fals, és una novel·la”.

Mentre els resultats acompanyin -i esperem que el joc també-, les aigües estaran calmades. En cas contrari, la novel·la potser serà de terror.