MUNDIAL 2018

El català que vol dur Bèlgica a la primera final

L’equip que entrena Martínez s’enfronta a França per aconseguir un lloc al Lujniki

Més de 3.500 quilòmetres separen la ciutat russa de Sant Petersburg de la petita localitat catalana de Balaguer. Avui, aquestes dues poblacions que no tenen res a veure estaran unides per seguir el destí d’un entrenador de futbol: Robert Martínez. Nascut a la capital de la Noguera fa 44 anys, el tècnic està escrivint les pàgines de la història de la generació d’or del futbol belga que dirigeix juntament amb Thierry Henry. Aquest vespre (20 hores, Telecinco) un català i un francès volen dur la selecció de Bèlgica a derrotar França i plantar-se, per primer cop, a la final d’un Mundial.

El combinat belga vol fer-se un lloc la història, i Martínez també: mai abans un tècnic català havia arribat a les semifinals de la Copa del Món. De fet, cap seleccionador ha guanyat un Mundial amb una selecció que no sigui la del seu país. Hi ha dos casos que destaquen: l’anglès George Raynor, que va dur Suècia a la final del Mundial del 1958 però que va perdre contra el Brasil de Pelé, i l’austríac Ernst Happel, que, 20 anys després, el 1978, va conduir els Països Baixos a una final que van perdre contra l’Argentina de Menotti a la pròrroga.

A Rússia pot arribar el torn de Bèlgica i del català Robert Martínez. Escriure el seu nom amb lletres daurades als llibres que recullen la història dels Mundials implica superar, aquest vespre, un repte majúscul: guanyar França, la principal candidata que queda dempeus després que els belgues derrotessin la canarinha als quarts. “Vam haver de trencar la barrera psicològica que suposava enfrontar-se al Brasil”, va explicar Martínez després de superar els brasilers per 1-2. Ara la barrera psicològica la conformen homes com Pogba, Griezmann o Mbappé, els líders d’una la selecció francesa que, a diferència de la belga, sap què és jugar una final del Mundial. De fet, els francesos han viscut les dues cares de la moneda: l’any 1998, com a amfitrions, van derrotar el Brasil 3-0 a la final. Vuit anys després, a Alemanya, van tornar a arribar a una final mundialista, però van caure als penals (1-1, 5-3) contra Itàlia, en un partit recordat per l’expulsió de Zidane per haver donat un cop de cap a Materazzi.

L’actual seleccionador francès, Didier Deschamps, és el vincle amb la França del 1998, ja que era el capità de l’equip que va permetre a la selecció lluir una estrella sobre el gall del seu escut. “Robert Martínez ha donat un toc personal i diferent a Bèlgica”, va admetre ahir Deschamps. “Li tinc un gran respecte”, va afegir abans de lloar el grup ple de “jugadors amb talent que conviuen en una mateixa generació” i que “han sabut superar la desfeta de caure contra Gal·les [als quarts de final] en la passada Eurocopa”. França va perdre la final d’aquesta Eurocopa contra Portugal (1-0), una decepció que el tècnic francès afirma que “ja han paït”.

Qui no va jugar la final de l’Eurocopa va ser Kylian Mbappé, que encara no havia explotat. La seva eclosió amb la selecció francesa ha arribat a Rússia, sobretot gràcies a la victòria contra l’Argentina, en què va fer dos gols. Entre els que elogien l’atacant de 19 anys del PSG hi ha l’estrella belga Eden Hazard, que ha dit a BeIN Sports : “Mbappé mirava vídeos meus quan era més jove. Ara soc jo qui mira els seus! Tinc un gran respecte pel que és capaç de fer a la seva edat”.

Aquest vespre, Mbappé sortirà d’inici en l’onze francès per formar un trident d’atac amb Griezmann i Giroud que buscarà la glòria francesa contra els tres futbolistes encarregats de fer somiar Bèlgica: Hazard, Lukaku i De Bruyne. Deschamps té tots els jugadors disponibles, mentre que Martínez té la baixa del carriler Meunier per sanció. Chadli és qui té més possibilitats de ser l’encarregat de substituir el futbolista del PSG. Un Chadli que, com De Bruyne, no dubta a admetre que si són a les semifinals és gràcies al seu tècnic. Per la seva part, Martínez va voler recordar ahir que part d’aquest èxit també pertany al tècnic Marc Wilmots, a qui el català va rellevar després de l’Eurocopa del 2016. “Ha sigut essencial per a aquest grup de jugadors. Van estar amb ell molt de temps i n’hem tret profit”, va recordar Martínez abans d’admetre el “plus de confiança” que va suposar derrotar el Brasil als quarts. Ara, només França els separa d’entrar a la història de les finals del Mundials.