BARÇA
Misc 01/05/2019

Una societat destinada a deixar nits per al record

Suárez fa el gol 500 del club a la Champions i Messi arriba als 600 amb el Barça

i
Albert Nadal
3 min
Messi va celebrar el seu gol de falta assegut a terra, colpejant-se l’escut i assenyalat a l’afició, en harmonia amb el temple blaugrana.

BarcelonaNo va ser el millor Barça que es recorda. Durant molts moments, fins i tot, semblava un cos estrany, que havia mutat per adaptar-se al relat que el rival volia imposar. No va ser un Barça de difuminar el rival a còpia de la possessió, de veure com es passa el partit corrent darrere la pilota que tu has mogut més ràpid, tot i que davant tinguis unes feres, com els jugadors del Liverpool. El Barça que domina a partir de la possessió en les nits grans sembla cada cop més un record. Un record, però, en què Leo Messi sempre està present com a fil discursiu d’un Barça que muta però que segueix mantenint intacta la fam per seguir guanyant títols. Ja no és un Barça que enamora, és un Barça que domina a les àrees, amb un Ter Stegen que és una garantia i amb una societat a la davantera formada per Messi i Luis Suárez destinada a deixar nits per recordar.

Si l’uruguaià va obrir la llauna contra el Liverpool amb un gol de depredador d’àrea, l’argentí va rubricar la golejada amb un gol amb fortuna, però amb un altre que va ser una altra obra d’art. Suárez va ser l’autor del gol 500 del Barça a la Champions, mentre que Messi, amb el seu doblet, ja acumula 600 dianes en compromisos oficials com a blaugrana. La història es tan capritxosa que l’astre argentí va arribar a les 600 dianes exactament 14 anys després de marcar el seu primer gol de blaugrana, precisament, un 1 de maig del 2005, en un duel de Lliga contra l’Albacete, quan Messi va ensenyar al món el seu somriure adolescent celebrant el gol damunt les espatlles de Ronaldinho.

14 anys i 600 gols. Com deia Busquets l’altre dia, després de guanyar la Lliga, només serem conscients de tot això amb perspectiva, quan els anys passin. Mentrestant, el Barça camina amb pas ferm cap al tercer triplet de la història de l’entitat, menys romàntic i pur que el que es va guanyar amb Pep Guardiola i, segurament, menys elèctric que el que va guanyar el Barça de Luis Enrique i del trident, on l’equip ja començava a mutar sota l’argument, no sempre vàlid, de guanyar en imprevisibilitat. El Barça d’Ernesto Valverde és un Barça més patidor, que es fonamenta en la solidaritat, però, al final, és un altre Barça de Messi.

La falta perfecta

El capità blaugrana va ser el principal protagonista de la victòria contra el Liverpool. Un equip al qual no havia marcat mai abans. Messi acumula ara 26 gols en 33 enfrontaments contra equips anglesos. “És un resultat molt bo, tot i que l’eliminatòria no està decidida. Ara hem d’anar al seu estadi, que té molta història i ens hi exigiran molt”, valorava Messi. “Ells estan acostumats a fer un joc molt físic, molt ràpid, de trencar els partits, i al principi ens ha costat una mica entrar en aquest joc, perquè no hi estem acostumats, però és el que exigia aquest partit i així ho hem fet”, va argumentar l’argentí respecte al pla del seu equip.

Un pla que el Barça va executar, no sense patir, sobretot a l’inici de la segona part, però que al final va funcionar i que va rubricar Messi amb una falta perfecta, llançada des de 29 metres de distància, sent el seu gol de falta des de més lluny a la Champions. “La pilota ha entrat de manera espectacular, estic molt content”. Si Messi està content, què pot sortir malament?

stats