FUTBOL SALA FEMENÍ
Misc 08/07/2018

“L’únic que podem fer és evitar que això torni a passar”

Un equip català es queda sense disputar l’ascens per un desajust normatiu

i
Albert Nadal
3 min
Les jugadores del Concòrdia de la Llagosta no van poder lluitar per l’ascens a la pista.

BarcelonaL’àrbitre es va posar el xiulet als llavis per anunciar el final de la partit. Les jugadores del Concòrdia es van fondre en una abraçada: havien aconseguit classificar-se per jugar el play-off d’ascens a la màxima divisió estatal del futbol sala femení. Però ben aviat els nervis fruit de la il·lusió de pensar que s’havien classificat van deixar pas al neguit per la possibilitat de quedar-ne fora. Els pitjors presagis es van complir i l’equip gallec Viaxes Amarelle va ocupar una plaça que les jugadores de la Concòrdia sentien seva. Què va passar? Un desajust en el reglament de la RFEF resolt just abans del sorteig del play-off va confirmar que l’esforç d’aquest equip de la Llagosta s’esvaïa als despatxos.

“Vam ser el segon classificat amb millor coeficient dels quatre grups de la Segona Divisió Nacional. Això ens havia de donar dret a participar en el sorteig del play-off d’ascens”, diu Anna Domingo, jugadora del Concòrdia, que va explotar a les xarxes socials quan va saber que la gran temporada de l’equip quedava en no-res. L’Anna es basa en el reglament que tots els equips d’aquesta categoria van rebre al principi de la temporada. El problema va arribar per una situació que no es tenia en compte en aquest document i que, per a més inri, es va resoldre hores abans del sorteig. Al Grup 4 d’aquesta categoria, l’Alcorcón B va quedar campió i, per la seva condició de filial, no podia jugar el play-off d’ascens. Llavors, l’Amarelle, que havia quedat tercer en aquest grup, va reclamar passar a ser segon, ja que -tal com sí que està especificat en el reglament masculí del futbol sala estatal- l’equip classificat immediatament per sota d’una filial té dret a ocupar el seu lloc a la taula. Aplicant aquest criteri, l’Amarelle considerava que, com que tenia més bon coeficient que el Concòrdia, havia de passar-li al davant com a millor segon, tot i haver quedat tercer al seu grup.

Davant d’aquest escenari, el president del Concòrdia, Antonio Rubio, va enviar el dissabte 26 de maig a la nit, després de l’últim partit de l’equip, un correu electrònic al comitè nacional de futbol sala de la RFEF per saber quin seria l’equip que entraria al sorteig per disputar el play-off el dimarts (tres dies després). El dilluns al vespre seguien sense resposta i no sabien si l’endemà al matí serien al sorteig del play-off. “L’error que van cometre va ser no posar-nos en còpia a nosaltres, la FCF, al correu”, explica José Miguel Calle, director de la lliga catalana de futbol sala. “Dilluns era a Madrid per a altres compromisos i al vespre, i gairebé per casualitat, la RFEF em va informar de la queixa del Concòrdia”, recorda.

Calle relata que l’endemà al matí, abans del sorteig, va reclamar una explicació normativa per saber quin equip mereixia entrar al sorteig. Finalment, va ser l’Amarelle. “Vaig bloquejar el sorteig fins que no vaig tenir un document signat per Kepa Larumbe [llavors cap de l’assessoria jurídica de la RFEF]. Em van plantejar dos escenaris possibles i en cap d’ells el Concòrdia reunia els requisits per accedir al sorteig”, explica. Un és el que es va aplicar: l’ascensió de l’Amarelle a segon. L’altre implicava fer jugar el play-off a l’Alcorcón B, fet que donava la plaça d’accés al sorteig al Colmenarejo (segon al Grup 4) i també deixava fora el Concòrdia. Aquell dimarts a la tarda, Calle es va reunir amb l’equip català per explicar-los per què s’havien quedat, al final, fora del sorteig.

Un conflicte evitable

El que afegeix cruesa a tot plegat és que el conflicte s’hauria pogut evitar, ja que des del febrer l’Amarelle reclamava saber qui passaria al sorteig si es donava l’escenari que finalment hi ha hagut. La persona del comitè nacional de futbol sala que s’havia d’encarregar d’atendre aquestes consultes “va decidir arxivar-les en lloc de comunicar-les”, relata Calle. “A la FCF contestem totes les consultes ”, explica alhora que lamenta el que ha passat i espera que les coses canviïn a la RFEF.

El president del Concòrdia lamenta “la falta d’experiència del club” en situacions així -l’equip femení de futbol sala no arriba als 10 anys- i considera que hi ha hagut favoritisme de l’antiga RFEF cap a l’Amarelle “perquè té més potencial i recursos”. “No hi hem pogut fer res, però demanem que la normativa sigui clara perquè això no torni a passar”, diu Rubio alhora que agraeix el suport rebut per la federació catalana. De fet, amb la mediació de la FCF van enviar un nou correu a la RFEF després del sorteig, que es va respondre quan ja s’havia disputat el play-off amb una disculpa que arribava tard, tot i la promesa de valorar una compensació econòmica.

“Ens hem sentit molt oblidades. Al reglament masculí està tot ben especificat, per què al nostre no?”, es pregunta resignada l’Anna mentre intentar pair que un desajust normatiu fes inútil l’esforç de tota una temporada.

stats