Carta a Quique Setién: ''Quiquet' Setién i la 6/49'

Sembla increïble fins que un dia et toca

El president del Barça t'ha vingut a fitxar de la mateixa manera que nosaltres, a vegades, també passem per un estanc i fem una 6/49. I si toqués?, pensem. És un impuls, no hi ha una planificació prèvia. Són ganes que, de la nit al dia, la vida et canviï. I, per més estrany que sembli, a vegades aquestes coses passen.

La pilota no entra per atzar, deia Ferran Soriano. Però els cops de sort existeixen. Fixa't en el cas de Quimet Rifé. Núñez li va donar la banqueta del Barça l'abril de 1979 i, al cap d'un mes, l'equip guanyava el títol europeu més important fins a aquell moment, la Recopa de Basilea. Poc després, el van acabar despatxant –no va entrenar el Barça ni 40 partits–, però aquella Recopa ja és al Museu. Per què no pot tornar a passar el mateix? Primer Quimet Rifé i ara Quiquet Setién mantejat pels seus jugadors després de guanyar la Champions a Istanbul. És el que té la 6/49, que sembla increïble fins que un dia et toca.

Si em demanes com m'imagino el teu pas pel Barça, et diré que més aviat breu. Que és probable que, d'aquí uns anys, costi que la gent s'enrecordi que un dia vas entrenar aquest equip. Però també penso que no hi tens res a perdre. Has arribat d'una manera tan inesperada i provisional –ahir passejant entre vaques i avui aquí– que ningú et demana que marquis una època en la història del club, ni tan sols que aixequis un projecte nou. Aquesta manca d'expectatives et treu pressió per treballar i et dona la tranquil·litat de saber que, a l'hora de repartir culpes, l'aficionat mirarà abans a la llotja i a la gespa que no pas a la banqueta.

Ara portes dotze dies aquí. Els millors van ser els sis primers, abans que juguéssiu cap partit. La llibertat i naturalitat amb què expresses sentiments que qualsevol assessor et diria que et guardessis per a tu; l'energia i la il·lusió que desprens; l'elegància i la dignitat de qui no té l'orgull ferit per no haver sigut la primera opció. Però arribes en un moment d'aquest club en què coincideixen dos finals: el de la junta directiva, que veu com se li esgota un mandat molt poc il·lusionant, i el d'una generació de jugadors per a qui ja han passat els millors anys de la seva vida (i de la nostra). També tu, amb 61 anys, tens més passat que futur a les banquetes. Són unes circumstàncies crepusculars que, si bé no conviden a l'optimisme, demanen de tothom –jugadors, entrenador i directiva– un últim esforç. Perquè sí, perquè a vegades, quan ja has perdut l'esperança, un cop de sort et demostra que els finals feliços també existeixen.

P.D. Josep Maria Bartomeu s'ha jugat la fi del seu mandat a la loteria cruyffista que tu representes. Espera explotar les contradiccions d'una oposició que, per la teva proposta futbolística, no et gosi criticar, i, sobretot, espera que els qui sou admiradors del Johan també n'hàgiu heretat la seva flor al cul. A Eivissa ja va funcionar.