Carta a Carles Castillo: 'Els que no pensen com nosaltres'

El diàleg amb l’altre és inexistent, i també imprescindible

La teva actitud, Carles Castillo, ens posa a tots davant del mirall. Hem sabut aquesta setmana que has estat el primer diputat socialista que visita un polític a la presó, en el teu cas, Oriol Junqueras. La pregunta és: quin és l’últim gest que hem fet per acostar-nos a algú que no pensi com nosaltres?

Desconeixia el teu nom i la teva trajectòria política, també que fossis diputat del PSC per Tarragona al Parlament. Després de saber la visita que vas fer a Estremera, he llegit algunes cròniques periodístiques que et situen en posicions properes al dret a decidir i a un acord d’esquerres amb la gent de Podem. La trobada amb Oriol Junqueras va ser al mes de març i no he trobat enlloc per què l’agència Efe l’ha fet pública al cap d’un mes. M’agradaria saber qui i per què ha filtrat aquesta bona notícia.

Possibles reaccions al teu gest. Opció 1, la més còmoda: aplaudir-te, llançar-te elogis enverinats que en realitat siguin crítiques redundants al PSC. Que com pot ser que hàgim hagut d’esperar tants mesos perquè un diputat socialista faci un moviment d’humanitat davant dels presos, que qui hi hauria d’haver anat és Miquel Iceta, que Pedro Sánchez ja s’ha apartat de tu, que has de plegar d’aquest partit i que, en definitiva, has d’abandonar la teva trinxera i venir a la nostra.

Opció 2, més incòmoda: aplaudir-te, primer, i qüestionar-nos després si, personalment, hem fet algun gest que pugui estar a l’altura del teu comportament. ¿Hi ha algú que no sigui independentista que porti el llaç groc? Si hi és, jo no el conec. ¿Hi ha algun membre dels CDR que hagi condemnat els atacs a les seus de Ciutadans o a les parades de Societat Civil Catalana a la Universitat Autònoma? El diàleg amb l’altre, amb el que no pensa com nosaltres, és inexistent. I també imprescindible.

Encara que Rajoy i Puigdemont no parlin, encara que sembli que el Parlament ja no és dels diputats sinó de jutges, advocats i fiscals, amb Llarena de president, Javier Ortega de Vox de portaveu, i Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas com a diputats més actius de l’oposició, a pesar de tots els 'encares' que hi vulgueu afegir, nosaltres haurem de continuar parlant amb el que porta un llaç groc i amb el que no, amb el que té la bandera catalana, l’estelada o l’espanyola al balcó, amb el que només mira TV3 i amb el que, quan la sintonitza, se’n sent exclòs. Parlant, potser la gent no s’entén, però és el primer pas per començar-se a respectar. Gràcies, Carles Castillo, per recordar-nos-ho.

P.D. En alguns bars, veus dues persones assegudes en una taula fent intercanvi d’idiomes. Una parla en català i l’altra, en francès, i així cadascú aprèn una llengua nova. Potser Òmnium –que treballa en aquesta línia– podria organitzar una cosa semblant: asseure a conversar dues persones que pensessin diferent.