11/05/2018

Carta a Quim Torra: 'El nom del porc'

2 min
Carta a Quim Torra: 'El nom del porc'

PeriodistaHiperventilat. Supremacista. Sectari. Indesitjable. Talibà. Servil. Un home de palla. El masover. El "pelele" de Puigdemont. La marioneta. El "títere". El titella. El lacai. Un 'hooligan'. Un fanàtic. Un ultra. Un xenòfob que han col·locat per reemplaçar “el liante prófugo”. Kim Torra-un.

Soldat de la fe amb garrot. Evangelitzador d’independentistes. Meritori de vedet o de 'drag queen' de Puigdemont. Un racista antiespanyol. Un radical. Un radical “que lo embarrará todo”. Un radical “cuyo único mérito es la lealtad”. Un megaradical. L’ala més dura de l’entramat separatista. Un separatista “de acreditado fanatismo”. Un sobiranista totalitari. Enemic de les societats obertes. Agitador integrista. “Promotor de la más soez ideología totalitaria”. Un os rus “autóctono, racial y heraldo”.

Etnicista. Supremacista de la pitjor espècie. Caçador supremacista. “Un duro entre los duros”. Impermeable a la sensatesa. Al·lèrgic a complir la llei. “El brazo tonto de la superioridad racial catalana”. Algú que té en la seva expressió facial la mirada d’intel·ligència d’una vaca. Un personatge fracassat. Un president conserge. Un imbècil i un “gilipollas”, segons Joaquín Leguina, expresident de Madrid. Una persona que han triat perquè “no tenían a nadie más sectario ni mediocre en existencia”.

Això d’avui, més que una carta, és un 'Pareu màquines' sense la subtilitat analítica que mostra cada dia Àlex Gutiérrez en aquest diari. És un resum de premsa apressat, una rastellera d’epítets precoços recollits aquest divendres al matí, quan només feia dotze hores que s’havia conegut el nom de Quim Torra, als següents mitjans: 'El País', 'Abc', 'La Razón', 'El Mundo', Cope, Onda Cero, Antena 3, Tele 5, 'El Independiente', 'Libertad Digital' i 'Ok Diario'.

No s’observen cap ganes de fer periodisme, de parlar amb gent que el conegui, de saber qui és i què ha fet, més enllà d’anar repetint en bucle uns comentaris certament lamentables escrits fa anys. Es queixen d’uns tuits ofensius al mateix temps que eleven els insults a l’enèsima virulència. No recordo cap precedent en què un presidenciable fos rebut d’aquesta manera. Ja no es tracta de concedir-li els cent dies de cortesia. És que totes aquestes desqualificacions no només arriben abans de la investidura, sinó també abans que el candidat obrís la boca, en una entrevista a TV3 tan enigmàtica i anòmala com tot el que estem vivint.

P.D. Volien que Puigdemont s’apartés i que es formés govern. Però guanyar no els calma la set de venjança. Han d’humiliar qualsevol persona que, en unes circumstàncies tan salvatges, tingui el coratge de fer un pas endavant per defensar unes idees que no són les seves.

stats