26/04/2019

Carta a les urnes: 'Operació urnes II'

2 min
Carta a les urnes: 'Operació Urnes II'

Diumenge tornem a estar cridats a les urnes. Aquesta vegada són de metacrilat i no de plàstic, no hi haurà gent dormint per defensar-les ni apareixeran aclamades de matinada. Encara que hagi passat un any i mig, som davant del partit de tornada d'aquell 1 d'octubre de 2017.

Les urnes seran sempre nostres. Però un nosaltres molt ampli, que ens inclou a tots, perquè no hi haurà ningú que diumenge voti sense pensar en l'1-O. Els que hi vam anar i els que van creure que no era cosa seva. Els que ens hauria agradat que allò hagués estat un referèndum legal i acordat, i els que proclamen que va ser un cop d'estat. ¿Quantes persones no agafaran aquest diumenge la papereta de Vox amb l'1-O encara al baix ventre? 'Spain is different', fins i tot en la ultradreta que té. És l'ultraanticatalanisme el que els uneix, un franquisme 'plus ultra'.

Estem en plena digestió de l'Octubre de 2017, ¿o és que Cayetana Álvarez de Toledo hauria estat enviada a Catalunya si aquella tardor no hagués atracat al port de Barcelona el 'Moby Dada'? I si l'1 d'Octubre fos avui, sabent el que sabem, ¿voleu dir que Inés Arrimadas no aniria a un col·legi electoral? O a uns quants, potser. No a votar. A passejar-s'hi, a veure què passa, a pescar vots traient urnes, com aquell qui organitza arrancades col·lectives de llaços grocs amb idèntica finalitat.

I JxCAT i ERC, cadascú amb les seves estratègies i divergències, ¿no recolliran els vots de qui té al cap les imatges de la violència de l'1-O, de les presons, de l'exili, del judici al Tribunal Suprem i, en definitiva, de la repressió de l'Estat? Després hi ha el PSC, que és el partit dels que voldrien oblidar l'1-O i el 155 a què van donar suport. Hem vist un Pedro Sánchez poruc en campanya, però també és cert que la triple dreta no li ha pogut arrencar el compromís de no indultar els presos polítics. Finalment, sentint Pablo Iglesias als debats, t'adones que és una ximpleria dir que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.

Necessitem anar a votar tots per reivindicar l'1 d'Octubre, però també per trobar un camí per sortir-ne, que no arribarà diumenge al vespre però que s'ha de començar a dibuixar els propers mesos. Com que ara mateix ningú no té les solucions màgiques a la mà, cal confiar en la papereta que triem aquest diumenge.

P.D. I pensar que la ultradreta anticatalanista, els que tan bé se sentien durant els 40 anys que no es va poder votar, aquests sí que diumenge hi aniran tots i encara tindran la barra de dir que és la festa de la democràcia. Ens veiem a les urnes, feu el favor.

stats