13/08/2015

Artefactes estrambòtics circulant per Barcelona

2 min
Artefactes estrambòtics circulant per Barcelona

Els turistes abans contractàvem excursions. Ara, no. Ara tot han de ser experiències. Tu poses la paraula experience, així, en anglès, darrere de qualsevol atracció turística i automàticament ja pots cobrar deu euros més. Hi va haver un temps que visitaves una ciutat i et conformaves pujant a un autobús, un tramvia, un funicular o un telefèric. Que et portessin. Ara, si és possible, volem conduir nosaltres mateixos vehicles impossibles. Ginys, que en diuen. Artefactes que circulen pels carrers de Barcelona i que posen a prova l’habilitat dels conductors i la paciència dels veïns que es desplacen amb mitjans de transport diguem-ne que més convencionals.

La meva amiga i jo hem decidit, avui, llogar un cotxe groc de tres rodes, que respon al nom comercial de GoCar i que es promociona com la manera més divertida de visitar Barcelona. El que encara no sabem ara és que la nostra aventura no tindrà un final feliç. Mentre recorrem la ciutat en aquest vehicle estrambòtic, la grua se’ns emportarà el cotxe i acabarem al dipòsit del carrer Badajoz veient com dues famílies franceses que acaben de descobrir que hauran de pagar 192,65 euros per recuperar el seu vehicle perden els nervis i estan a punt de fer un remake de l’escena de Ricardo Darín a Relatos salvajes. Serem els únics catalans i suposo que els únics periodistes. Potser per això se’ns acostarà el guarda de seguretat que vetlla per la integritat dels treballadors de B:SM i ens dirà: “El 85% de cotxes que aquests dies s’emporta la grua són de turistes. És una massacre”.

Però tot això passarà més tard. Ara som dalt d’un cotxe groc fent un recorregut de 14 quilòmetres per l’Arc de Triomf, la Sagrada Família, el passeig de Gràcia, la Rambla i la Barceloneta. GoCar va néixer el 2004 a San Francisco i la franquícia de Barcelona -propietat d’una mexicana, un suec i un australià que ja no viuen aquí- es va estrenar el 2008. Disposen d’una flota de quaranta vehicles que es fabriquen a Holanda a 5.000 euros la unitat. El motor és el d’una escúter de 49 cc, però vas tan arran de terra que és com si conduïssis un kart. Tot sembla de mentida, però al teu voltant el trànsit és de veritat. L’experiència -l’experience, sorry - ens fa riure i ens estressa en dosis semblants. La concentració ha de ser màxima: has d’estar pendent del GPS que t’indica la ruta prefixada a seguir, d’escoltar l’audioguia que t’explica el que veus, d’admirar els monuments que trobes i d’entorpir el trànsit el mínim possible.

Els barcelonins miren el nostre cotxe groc amb indiferència, amb aquell posat del que ja està acostumat a veure de tot a la seva ciutat. Els turistes, en canvi, riuen i ens fan fotos. Ens sentim importants mentre baixem la Rambla i els mòbils es disparen a esquerra i dreta. Notes com t’observen amb cara de: “Mira, aquests, quina bona idea que han tingut”. Ni ells ni nosaltres sabem que, a aquesta hora, la grua ja se’ns ha emportat el cotxe. El de tota la vida. El que tenia quatre rodes i ens servia per anar d’excursió.

stats