05/08/2015

La Barcelona calenta, humida i salvatge

2 min
Música i copes al terrat de la Casa Batlló / PERE TORDERA

En aquest viatge per Barcelona descobreixo coses que no sabia, i desconec si a la majoria de lectors els passa com a mi. La Casa Batlló, una de les joies de la ruta modernista del passeig de Gràcia, és propietat de la família Bernat, la creadora de l’imperi Chupa-Chups. Van comprar l’edifici per 18 milions d’euros el 1993, el 2002 el van obrir al públic després d’haver-lo reformat i aquest 2014 ha rebut 930.000 visitants, a 21 euros l’entrada (15 per als barcelonins).

No sembla un mal negoci. Per si algú creu que és massa bo, a l’inici del recorregut se’ns informa que la família propietària (no diuen quina és) no rep cap subvenció pública per al seu manteniment. Trio visitar la Casa Batlló a les 8 del vespre, amb una entrada (36 euros) que dóna dret, a partir de les 9, a una nit de música i copes al terrat de l’edifici. Som minoria, però hi ha més catalans dels que em pensava, com si les terrasses dels hotels i dels edificis singulars fossin uns dels últims espais que els ciutadans ens resistim a cedir per a ús exclusiu dels turistes.

Cadascun dels visitants recorrem la Casa Batlló armats amb una videoguia excel·lent, que et permet comparar com és l’edifici ara i com era a principis del segle XX, quan el senyor —industrial tèxtil— va encarregar-ne la reforma a Antoni Gaudí. El pati interior de la casa està enganxat a la terrassa de Servei Estació, on aquesta botiga té la secció de jardineria. Una parella catalana que està comprant reconeixen uns amics que visiten la Casa Batlló i comencen a cridar-los: “Turistes! Turistes! Us agrada? No hi hem estat mai, nosaltres”. Els turistes accidentals fan que sí amb el cap, diuen adéu amb la mà i continuen el seu camí cap al terrat.

A dalt els espera Carmen Porcar, la cantant convidada d’avui. Té 34 anys, és de Castelldefels i és llicenciada en psicologia i dietètica i nutrició. Li agradaria dedicar-se professionalment a la música, i entre els assistents triomfa l’opinió que té veu per sortir-se’n. El pare, que acompanya la filla a totes les actuacions, encaixa els elogis amb orgull. Aquesta nit tenen un altre bolo al bar de l’Hotel Palace. Pudji Lestari és una noia de Bali que s’emociona escoltant com la Carmen versiona Amy Winehouse. Quan tenia 12 anys es va enamorar de Barcelona perquè el cantant indonesi Farid Hardja va gravar un videoclip amb imatges de la ciutat. Era l’any dels Jocs Olímpics, el 1992, quan aquí tot va recomençar. La Pudji es va prometre que un dia, quan pogués, visitaria Barcelona.

El dia ha arribat. S’acaba de casar amb Guillaume Poncin, un francès que treballa a Google, i aquest és el seu viatge de nuvis. Què els sembla Barcelona, després de tants anys desitjant visitar-la? “Magical”, va repetint la Pudji, mentre m’assenyala el drac de Gaudí i les llums de revetlla que decoren el terrat de la Casa Batlló. El Guillaume potser és més directe: “Hot, wet and wild”. Calenta, humida i salvatge. Els nuvis brinden amb gintònic, riuen i es fan un petó. A dalt de la Casa Batlló.

stats