Publicitat
Publicitat

Carta a Justin Bieber: 'Bullying' global

No hi deu haver ara mateix al món ningú que sigui tan adorat i tan menyspreat com Justin Bieber. Impressiona el contrast que s'intueix entre el poder estratosfèric de l'ídol i la fragilitat de l'adolescent que sembla víctima d'un bullying global als patis de tot el planeta.

Una veu aguda, un aire escardalenc i una presència efeminada. Un nyicris que arriba a l'escola amb un Ferrari, que es pot permetre qualsevol caprici que vulgui i que enamora totes les nenes de la classe. S'assembla bastant al retrat robot del nen que a l'hora del pati tindria problemes amb els seus companys de curs, fossin a Manlleu o fossin a Minnesota. I és la seva aparent debilitat el que fa que aquest noi sigui tan adorable pels seus milions de fans i al mateix temps tan ridiculitzable per aquells que no entenen o no comparteixen aquest fenomen.

Des dels quinze anys que Justin Bieber és una diana perfecta dels anhels i les frustracions de molts adolescents. L'assetgen els fans i se'n foten els detractors. Si la vida ja és una feina difícil per a qualsevol de nosaltres, el dia a dia d'aquest nano em sembla d'una complexitat tremenda d'assumir per a algú que la setmana passada va fer 19 anys. Dimarts desallotgen a Barcelona un campament d'una vintena de nois i noies que ja feien cua per al seu concert de dissabte que ve al Palau Sant Jordi. Dijous es desmaia en un dels seus xous a Londres. Als Estats Units un paparazzi mor d'accident de cotxe quan el perseguia per fer-li una foto. Mentrestant, la policia descobreix un complot per matar Justin Bieber maquinat per un fan a qui el cantant no contestava cap de les seves cartes. Bieber només parla parapetat a través del seu Twitter, el més seguit del món, amb 35,5 milions de persones. Els seus tuits semblen part d'una teràpia d'autoajuda: "Rumors, rumors i només rumors. Sóc positiu, no m'enfonsareu"; "Estic centrat en les coses bones de la vida, no podreu amb mi"; "Mentre tingui al meu costat família, amics i fans, ja podeu anar dient el que vulgueu".

Tot plegat té un aire a Michael Jackson. Cada vegada més amunt, més sol, més excèntric. Qui sap si Justin Bieber també s'anirà tornant cada vegada més negre per fer el viatge invers al de Jackson i acabar-se trobant en el mateix punt d'incerta glòria. Tan bonic que era quan la roda va començar a girar i quina llàstima que ara no hi hagi manera d'aturar-la.

De tal com Alex Gallego ha dibuixat Justin Bieber, em crida l'atenció el tupè, però els ulls se me'n van a la mirada vidriosa i desorientada. Com més m'hi fixo, més trobo que la seva cara s'assembla a la de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal.

Riure, malgrat tot