La Catalunya que no va anar a la mani
BARCELONAMig Catalunya es va manifestar ahir a Barcelona per la independència. L'altra meitat, no. Aquestes són històries de ciutadans de la part alta de Barcelona que, a hores d'ara, no comparteixen la idea que Catalunya ha de ser un nou estat d'Europa.
11.30 hores: Església de la Bonanova
A l'església de la Bonanova, com tots els festius, hi ha missa de dotze en castellà. A la porta, com cada dia del món, una captaire de 45 anys que es diu Pilar saluda la gent que va entrant. Com que ja els coneix, a alguns els diu "bon dia" i a d'altres " buenos días ". A les mans hi té un got de plàstic blanc completament buit. Avui ningú li ha donat res, encara. "Sempre són els mateixos els que m'ajuden. N'hi ha que ni em miren. I fa molt temps que em veuen aquí cada dia".
La Pilar s'ha passat quatre anys vivint al carrer. Ara l'han ajudat a trobar una habitació a plaça Catalunya, per la qual paga 250 euros al mes. Les dutxes i la cuina són comunitàries. Avui, per dinar, s'escalfarà una llauna de mandonguilles. És una de les moltes catalanes que no aniran a la manifestació: "Aquestes coses sempre acaben a garrotades. O pels que van amb les banderes o pels que surten amb les porres".
Confia que l'assistent social li arreglarà els papers per poder cobrar 400 euros al mes. La Pilar viu de les almoines que li donen a les entrades i sortides de missa. El seu maldecap, avui, és trobar la manera d'arribar a plaça Catalunya esquivant la manifestació."Tinc altres problemes que no pas la independència. Si és per millorar, endavant. Però vol dir que, a mi, em canviaria gaire la vida?"
13.00 hores: Parc de Santa Amèlia
El Lluís té 94 anys i volta amb bicicleta pel parc de Santa Amèlia, a Sarrià. Del manillar, en penja una bossa de plàstic amb fotografies de quan als anys 40 jugava a rugbi amb l'Espanyol. Les ha agafat de casa perquè ahir a la nit va veure Invictus , a TV3. Com el Lluís, Nelson Mandela també va néixer el 1918.
Avui no anirà a la manifestació perquè no creu que sigui el que més li convé a Catalunya: "Junts tenim més força per anar pel món. Si ens separéssim, seríem molt petits. I, què vol que li digui, a mi m'agraden el folklore andalús, els gallecs, els maños ..." El Lluís encara no sap què farà aquesta tarda. Vidu des de fa 10 anys, entra i surt de casa seva quan vol: "Jo no he de donar explicacions a ningú". Té clar que Catalunya no serà mai independent: "El capital no ho permetrà. També feien veure que volien la República i miri quants anys s'hi va estar el Franco. El diner és conservador. No vol problemes".
De la bossa de plàstic, en surt una cartera. I de la cartera, el carnet de l'exèrcit republicà. "Jo ja vaig fer una guerra", diu el Lluís abans de pujar a la bici i tornar a pedalar.
16.00 hores: Restaurant Sémon
L'Antoni sempre llegeix La Vanguardia , però avui fulleja El Periódico que s'ha trobat a la barra del restaurant Sémon, de Barcelona. No s'acaba de creure l'enquesta que diu que un 50% dels catalans volen que Catalunya sigui un nou estat d'Europa. "Abans eren quatre i ara són tants? No pot ser. La independència és una cosa massa seriosa per estar sotmesa a la llei del pèndol". Aquesta tarda l'Antoni no anirà a la manifestació. Quan acabi de dinar amb la seva neboda, marxarà cap a casa a llegir Headhunters , del noruec Jo Nesbo. "La independència no té ni cap ni peus, però és que, tal com estan les coses ara, tampoc és el moment de plantejar el pacte fiscal". A l'hora del cafè arriben la seva filla, el gendre i les nétes. Vénen del centre de Barcelona i encara no s'acaben de creure el trio de dones que han vist. "Les tres anaven vestides iguals: un pareo amb la bandera catalana, tots els mitxelins a l'aire i, a dalt, només sostenidors. A un pit, l'estelada; a l'altre, la senyera".
La família de l'Antoni tampoc anirà a la manifestació. "Feu-li un petó a l'avi, que marxem". Se'n van a preparar les motxilles. Un altre milió i mig de catalans comencen demà el col·legi.
18.00 hores: Turó Park
La Laura gronxa les seves dues filles, ara la Lucía, ara la Lorea."Buscàvem noms com el meu, que comencessin per ela i tinguessin cinc lletres". Ni ella ni el seu marit són partidaris de la independència: "Si ara hi ha rebuig, imagina't el que hi hauria després". A la mateixa hora que comença la marxa per la independència, una vintena de persones celebren una festa infantil al bar del Turó Park. D'un cordill enganxat entre dos arbres, en penja una pancarta -" Feliz fiesta "- i mitja dotzena de globus de color rosa. Avis, pares i néts aparten la vista del pa de motlle amb Nocilla per mirar cap al cel buscant d'on ve aquell soroll d'helicòpter. El clam dels manifestants no és el seu.
