Diuen que quan t’arriba el Dia del Judici Final veus passar tota la vida per davant. Tu t’asseuràs dilluns al banc dels acusats, mentre jo tornaré a veure les imatges del teu casament, quan éreu joves, guapos i feliços, quan aquell món que ja no tornarà encara no s’havia ensorrat.

Ja em perdonaràs la batalleta personal, però el 4 d’octubre de 1997 em va tocar retransmetre la vostra boda per Ràdio Barcelona. El Terrat, d’Andreu Buenafuente, em va enviar a seguir-la des del centre de premsa de les Drassanes. L’endemà -el diumenge que jo feia 31 anys- La Vanguardia va escriure que ens havia sortit un programa “ juguetón y dicharachero ”. Els bufons de la cort, devíem ser. Ens va donar molt joc la pamela en forma d’ovni que havia aterrat al cap de la infanta Helena, les llàgrimes del rei o Agatha Ruiz de la Prada, que anava vestida amb el que després seria la samarreta de la senyera del Barça, però encara sense el logo de Qatar Airways.

Ara és quan hauríem de poder retransmetre aquell casament. Mirar-nos amb ulls del 2016 allò que passava el 1997. Comentar la desfilada dels 1.500 convidats amb tota la informació de què disposem avui. Veuríem com arriba a missa Fèlix Millet, a prendre notes de com organitzarà el 2002 un casament tan distingit per a la seva filla i passarà la factura als consogres. Assistiríem incrèduls a la desfilada, somrients, per l’avinguda de la Catedral, de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, mentre eren aclamats pel públic, que feia onejar unes banderetes blaves que havia repartit l’Ajuntament de Barcelona, amb l’escut de la ciutat i la llegenda “Felicitats. Felicidades. Zorionak”.

Veuríem Jaume Matas, president balear, quan encara no sabíeu ni tu ni ell que faríeu negocis junts. Ens farien mal a les orelles les paraules que us va dirigir en català, durant la cerimònia, l’arquebisbe Ricard Maria Carles: “Us demano que us sumeu a la construcció d’una societat més justa”. I posaríem el crit al cel quan, acabada la missa, veiéssim que 200.000 persones aplaudeixen el vostre passeig pels carrers de Barcelona amb un Rolls Royce Phantom IV descapotat.

Tot això és impensable avui que ens indignem quan el teu cunyat Felip VI fa el discurs de Nadal des d’uns luxosos salons del Palau Reial. El teu casament va ser l’apoteosi del conte de fades dels anys 90, la fusió perfecta de l’oasi català amb l’oasi monàrquic espanyol. I guaita ara...

P.D . La mirada que t’ha dibuixat l’Alex Gallego en la il·lustració que acompanya aquesta carta resumeix el que t’he intentat escriure. A partir de dilluns tindràs el cos al judici, però els ulls miraran el vídeo del teu casament. Què ens ha passat? Com ha pogut canviar tot tant?