Carta a Toni Soler: 'Modèstia a part'
Feia temps que volia escriure’t aquesta carta, però l’anava ajornant per tot allò de l’amiguisme i l’endogàmia. Em vaig decidir en la celebració dels 10 anys del Polònia, quan a la llista de mèrits que ja et coneixia se n’hi va afegir un: organitzes festes amb més vips que el Vargas Llosa.
He mirat de començar amb humor, el teu escut, perquè com a mínim el primer elogi fos irònic i no ho trobessis massa ensucrat. I és que aquesta és l’altra: no només em frenava d’escriure’t pel que dirien els altres, sinó també per tu, que, a vegades, quan et diuen coses bones, poses el nas sèrio (en expressió brillant de la teva amiga Ester Pujol) i te’n vas. Alguns ho hem arribat a confondre amb mal humor. I no. És aquest neguit que tens de, quan veus que una cosa ja està feta, trobar de seguida el següent projecte. La inquietud d’estar permanentment ocupat.
També és veritat que no sé per què he tingut tants miraments fins ara. Mira els amics de Carles Puigdemont. Fa tres mesos que és president i no és que li hagin dedicat un article, és que li han escrit quatre llibres per Sant Jordi. Per cert, quina sort per als teus lectors i espectadors que, sent un malalt de la política com ets, t’hagis sabut estar d’entrar-hi. Hi projectes la teva mirada des de fora: lúcida, mesurada i transversal en els teus articles o comentaris radiofònics; més càustica i estripada el dijous a la tele.
Del Polònia -del seu director, dels seus guionistes, dels actors- s’han escrit merescudament moltes coses bones. Potser hi ha un aspecte que s’ha subratllat poc i és la voluntat divulgativa que té el programa i que sempre t’ha acompanyat. Fer arribar les teves passions -la política, la història- a com més gent millor. Elaborar productes de qualitat per al gran públic. L’humor seria el mitjà, i no pas la finalitat última, per aconseguir el teu objectiu: la divulgació i descodificació de la política.
Recordo, ja fa temps, que Elisenda Nadal, directora de Fotogramas, em va dir que El Terrat d’Andreu Buenafuente havia tingut un impacte a la televisió semblant al que l’Escola de Barcelona va tenir en el cinema. No hi puc estar més d’acord. Tu vas sortir d’allà i en els últims 20 anys no se m’acut ningú que hagi deixat una empremta més profunda en els diferents canals del nostre sistema comunicatiu. Altres, amb menys mèrits, s’haurien penjat més medalles. Modèstia a part.
P. D. Polítics del PP i de Ciutadans que critiquen el sectarisme de TV3 eren l’altre dia a la festa. La cadena pública només els pot reunir al voltant del Polònia o de la Marató. Hi faltava Duran i Lleida, que ell sí que deu preferir les festes de Vargas Llosa.
