Noia de porcellana
La seva figura trencadissa, la seva cara neta i polida com una de les rajoles que anuncia. De tan bonica que és, no goses ni acostar-t'hi, no fos cas que s'embrutés o que s'esquerdés. Que fos una de les primeres senyores a operar-se no treu que no sigui una de les més ben operades. Sempre correcta, sempre perfecta. I sempre allà.
Té molt mèrit el que ha aconseguit vostè. El seu cas l'haurien d'estudiar les millors facultats de màrqueting del món. Quaranta anys parlant de vostè, sense que vostè hagi parlat mai. Franco encara era viu quan la seva cara va començar a sortir a les revistes. Any 1971. Primer matrimoni amb Julio Iglesias. Es van separar i ja l'hi va advertir: "Tindré més portades de revistes jo que tu". I ho ha aconseguit, primer al costat del marquès de Griñón, després amb l'exministre socialista Miguel Boyer. Sense treballar, sense aparèixer a la televisió, sense ni una sortida de to. Sense haver de dir res.
Parlar ja ho fa tothom. Callar només callen les reines. I vostè s'ha comportat com si Espanya en tingués dues, de reines: una de grega i una de filipina. Sempre somrients, però sempre distants, inaccessibles. Aquest posat monàrquic i aquesta aura de misteri que tan bé alimenta. Com deixant entendre que darrere d'aquesta aparença fràgil i superficial, hi ha alguna cosa més forta i profunda. Però sempre ens quedarà aquest dubte.
De vostè no en sabem res. Ni tan sols el seu nom encertem. Li diem "la Presley", com si fos la germana de l'Elvis. O la filla. O aviat la néta. El temps corre molt de pressa per a vostè. I cap enrere, com li passava a Benjamin Button. Així, quan la veig al costat de les seves filles, ja no sé qui és la mare de qui.
El director de cine Bigas Luna li va donar un consell a Javier Bardem: "No surtis gaire a la tele. Si vols que el públic es cregui els teus personatges, no ensenyis mai com ets". Un consell que vostè ha seguit a la perfecció fins a convertir-se en una gran actriu que des de fa quaranta anys interpreta cada dia el mateix paper. I encara no se n'ha cansat. I encara no ens n'hem cansat.
