23/08/2015

El Poble Espanyol, un misteri de la humanitat

2 min
Un grup de creueristes anglesos visitant el Poble Espanyol.

Matí d’agost al Poble Espanyol. Tranquil·litat. Veig un camió que aparca davant de les Torres d’Àvila. S’obren les portes i apareix una escultura, de mida real, que reprodueix un pelegrí del Camí de Sant Jaume. El carreguen dret en un toro -com si fos José Luis López Vázquez a La cabina - i el passegen pel recinte fins a arribar al seu lloc: els carrers que reprodueixen l’arquitectura de Galícia. Un cop allà, un operari li forada els peus per clavar-lo a terra. Es vol assegurar que no torni a passar com fa unes setmanes, quan després d’una festa del Sónar el pelegrí es va despertar amb un braç trencat i altres desperfectes.

Benvinguts al Poble Espanyol, bressol del turisme vintage, degà dels parcs temàtics, compendi d’Espanya en 40.000 metres quadrats. ¿Com pot ser que un recinte que es va construir per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que s’havia d’enderrocar quan acabés la mostra, el gener del 1930, vagi camí de complir els 100 anys i sigui la sisena atracció turística de Barcelona, amb 1,2 milions de visitants anuals? Faríem bé felicitant els seus gestors (un grup privat que en té la concessió fins al 2036) i demanant a la Unesco que declari el Poble Espanyol Misteri Mundial de la Humanitat.

Hipòtesi número 1: és ideal per al turisme exprés dels creueristes. Passegen una hora pel Poble Espanyol i s’estalvien de viatjar per tot Espanya. Quan un americà se us queixi que no hi ha la Giralda, mostreu-li el campanar de Taradell (que sí que hi és).

Hipòtesi número 2: els turistes vénen aquí per veure com era la vida abans del turisme. Els interessa més per poble que per espanyol. El turista que vol descansar de Barcelona visita el Poble Espanyol, veu com una muralla volta tot el recinte i perd la por. Aquí no hi deuen haver carteristes, pensa.

A la propera temporada d’ El foraster, Quim Masferrer hauria de dedicar un programa al Poble Espanyol. Hi ha grans personatges: l’Encarna, brodadora, que fa 62 anys que ve cada dia a treballar a peu. Amb 14, quan hi va entrar el 1953, la feien anar (com a totes les empleades) amb un vestit regional. O la Montse, que ven mantellines, i que és la filla de qui va ser conserge del recinte. Els seus pares es van casar al Poble Espanyol, ella hi va néixer i també s’hi ha casat. Que t’ensenyi, Quim, una foto que es va fer amb l’Oprah Winfrey, quan aquesta periodista americana va anar-hi a celebrar un aniversari.

Feta la visita al Poble Espanyol, he de dir que m’ha agradat més el llibre. El llibre que explica com es va gestar tot. Quatre personatges -els arquitectes Ramon Reventós i Francesc Folguera, el pintor Xavier Nogués i el crític d’art Miquel Utrillo- van visitar 1.600 pobles d’Espanya prenent notes i fent fotos dels edificis més emblemàtics. Anaven amb un Hispano Suiza de l’Ajuntament de Barcelona, que s’espatllava cada dos per tres. Eren els anys 20 i en molts llocs d’Espanya aquell era el primer cotxe que veien a la seva vida. Al cap d’un segle, el miracle continua dempeus.

stats