Rector de poble
Ja sé que no m'he de deixar enlluernar per les seves paraules. Que l'obamamania que ens va agafar a tots plegats ja fa temps que s'ha esvaït. Que vostès els americans tot ho viuen com si fos una pel·lícula de Hollywood. Que aquest discurs segur que l'hi van escriure i que devia tenir davant seu unes pantalles immenses per llegir-lo. Tot això ho sé. I malgrat tot, digui'm figaflor, m'emociono cada vegada que veig com vostè va convertir aquells funerals en una catarsi col·lectiva.
Una teràpia pública per a les 14.000 persones que omplien aquell pavelló d'Arizona. És extraordinària la primera part del discurs, la que aquí ha passat més desapercebuda, quan vostè descriu les víctimes del tiroteig una per una; la parella de iaiets que vivien una lluna de mel des de fa 50 anys, el jutge que tornava de missa com cada dia o la nena que va néixer l'11-S i ja era delegada de classe al consell d'estudiants.
M'he entretingut a comptar les vegades que l'interrompen per aplaudir-lo: 51 cops en 34 minuts de discurs. En 8 ocasions aconsegueix posar tot el públic dempeus i, en una altra, fins i tot els arranca un somriure. I tot això, parlant com ho fa vostè: ara miro a l'esquerra, ara a la dreta, sense abaixar mai el cap, sense resultar mai altiu.
Intueixo el que em té fascinat d'aquest discurs: que el miro a vostè i veig que té el posat de president d'una superpotència mundial de 300 milions d'habitants i, quan l'escolto, qui parla és un rector de poble que coneix tots els seus veïns. D'aquest contrast en neix un discurs que és una lliçó magistral de comunicació. Un discurs que estaria bé que el repassessin aquells capellans del meu país que, quan enterren algú, oficien cerimònies de tràmit als tanatoris multisales o aquells polítics que menyspreen l'oratòria i ho fien tot a la gestió.
El lideratge moral a què ha d'aspirar un governant és que nosaltres sapiguem que, quan van mal dades, estem en bones mans. Que hi ha algú en qui hem confiat i a qui hem votat, que ens coneix i s'ocupa de nosaltres. Aquest algú l'altre dia va ser vostè.
