10/08/2015

De la ‘Sangría Família’ al ‘Parc Gay’

2 min
De la ‘Sangría Família’ al ‘Parc Gay’

Als urinaris del subsòl de la plaça Catalunya es practicava el cruising abans que se’n conegués la paraula. Era un lloc de trobades sexuals furtives entre desconeguts, el cuarto oscuro de la Barcelona fosca del franquisme. Turisme de Barcelona hi té des del 1996 la joia de la corona de la seva xarxa de 20 oficines d’informació turística.

A les 11 del matí d’un dimecres d’estiu, quatre noies i un noi atenen els visitants. Mostrador número 1: li tornen 449 euros de tax free a una noia russa que ha fet compres a les botigues Diesel i Max Mara de passeig de Gràcia. Mostrador número 2: una parella anglesa agafa tiquets per visitar el Macba i bitllets per agafar l’autobús de la Sarfa a la Costa Brava. Són restauradors d’obres d’art i és la tercera vegada que visiten Barcelona. Mostrador número 3: una jove americana de Chicago ha perdut el mòbil al Bus Turístic. Cap dels aparells coincideix amb el seu. Entre els objectes no reclamats, hi ha dos bastons misteriosos. Ara mateix, dos turistes pul·lulen per Barcelona sense la crossa que els ajudava a caminar. Mostrador número 4: una dona francesa demana informació per visitar la Pedrera de nit. Mostrador número 5: una família asiàtica que viu al Canadà compra entrades de la Sagrada Família, el Parc Güell i la Casa Batlló.

“Què faríem sense Gaudí?” Qui es pregunta això és Romina Sans, la directora de Serveis d’Atenció al Turista. A l’entrada de l’oficina, però, qui dóna la benvinguda és una figura retallable de cartró de Leo Messi, perquè els visitants s’hi puguin fer fotos. Messi, Gaudí, Barcelona. La pel·lícula del turisme té, ara mateix, aquestes dues icones. Els tres productes més venuts en aquesta oficina són el Bus Turístic, la Sagrada Família i el Museu del Barça. Parlant amb les informadores, descobreixo que hi ha un altre rànquing més interessant, el de noms curiosos que els visitants donen a les obres de Gaudí. Guanya la Sangría Família, seguida del Parc Gay i la Casa de la Pradera, també coneguda com la Perrera.

En temporada alta, atenen fins a 3.000 persones al dia. Al cap de l’any, són 400.000 les que hi passen. Una xifra escassa tractant-se de Barcelona, però molt remarcable atesa la situació estratègicament clandestina d’aquesta oficina de turisme. Amb els anys, els ha desaparegut una feina: buscar habitació d’hotel per als visitants. La gent ja ve amb l’allotjament reservat per internet. En canvi, la saturació de la ciutat en temporada alta (abril-octubre) ha generat una nova professió: gestora de cues. La fa una becària que estudia turisme i que és l’encarregada de reduir al màxim el temps d’espera de les persones que han baixat al subsòl de la plaça Catalunya.

A primera vista, ja no queda rastre de les trobades sexuals furtives dels antics urinaris. Però els turistes tiren la canya igualment a les informadores: “I tu no m’acompanyaries a la Sagrada Família?” Com a mínim, un se’n va sortir. I ara la Susanna, extreballadora de Turisme de Barcelona, viu amb ell a Mèxic.

stats