Publicitat
Publicitat

‘Une grande Catalogne’: carta a Marine Le Pen

Aquesta setmana l’he vist en acció, Madame Le Pen. He comprovat, en un míting al sud-est de França, que vol arribar al poder utilitzant el mateix llenguatge que Podem i espantant els ciutadans dient-los que Brussel·les pretén crear “ une grande Catalogne” a banda i banda dels Pirineus.

Poden semblar dos detalls menors, però mostren el canvi que ha experimentat el Front Nacional des que vostè va succeir el seu pare. Ell ja va fer la feina bruta, ja va desbarrar, ja va ser condemnat 19 vegades per excessos verbals. Ara vostè, més llesta, més sibil·lina, més puta -si em permet l’expressió-, vol recollir els fruits ensenyant una imatge menys assilvestrada de l’extrema dreta. Els francesos han inventat una expressió magnífica per al que vostè pretén: la dédiabolisation del FN. Que el dimoni ja no sembli el dimoni.

La transformació que han experimentat és espectacular. Es tracta de trobar a cada moment què és el que els pot donar més vots. Abans el perill venia de baix, de les clavegueres de la immigració, de la delinqüència, de la inseguretat. L’altre dia, al míting, la vaig sentir parlar molt poc de tot això. Ara el perill ve de dalt, de les elits de París, de la “casta política”, de la “casta mediàtica benpensant” - voilà la connexió lingüística amb Podem-, de la tecnocràcia, de Brussel·les, de Berlín. Tant és. La qüestió és situar l’extrema dreta al centre, entre les amenaces dels de baix i dels de dalt, i, des d’allà, inocular la por a les classes populars, advertint-los de les plagues bíbliques que s’abatran sobre ells si no la voten a vostè, l’única salvadora, l’última esperança.

Per aconseguir-ho, la veritat és un valor diguem-ne que relatiu. Vostè, que és eurodiputada, sap millor que ningú que si una cosa ha fet (i farà) Europa és posar obstacles a la independència de Catalunya. Però tant li fa girar l’argument. El seu és un discurs pensat sense escrúpols i pronunciat sense llavis. Prement les mandíbules amb energia, la que li farà falta per enfrontar-se sola a tots els enemics que s’inventa.

La impressió és que el seu pare el poder no el volia per a res, que només li interessava esvalotar el galliner. I que vostè, Madame Le Pen, i el Front Nacional -curiosa coincidència amb les sigles de Fuerza Nueva, l’antiga ultradreta espanyola- ara sí que van de debò. Demà, a les eleccions departamentals, però sobretot a les presidencials del 2017.

P.D . Per als que estudiem francès és un bon exercici anar a escoltar els mítings electorals. Com que la majoria de polítics emeten missatges molt simples, sense gaires subordinades, i tenen aquesta tendència a parlar als adults com si fossin nens, se’ls entén absolutament tot.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT