Carta al capità Tom Moore: 'El món és ben estrany'

Som davant un repte viral que no ha promogut un mil·lennial sinó una persona centenària

Realment, el món és ben estrany. Un anglès absolutament desconegut com vostè, a punt de fer 100 anys, decideix donar 100 voltes al seu jardí, a poc a poc i ajudat per un caminador, i que qui se senti commogut per la seva imatge fràgil faci un donatiu. De moment ja porta recollits més de 20 milions d'euros.

Llegeixo que l'objectiu que vostè i la seva filla s'havien marcat era senzillament recaptar mil lliures esterlines per al National Health Service –el sistema de salut públic britànic–, que tan bé l'havia tractat d'un càncer i d'una fractura de maluc, i que ara estan treballant contra el coronavirus en circumstàncies difícils i mitjans limitats. Però la cosa ha sortit de mare i, fins aquest divendres al migdia, gairebé un milió de persones, de 53 països diferents, havien fet aportacions que, sumades, superen els 20 milions d'euros. La meva enhorabona per aquest final feliç, per aquest gir de guió a l'últim revolt de la seva vida.

Però, dit això, què ha passat aquí? De reptes virals solidaris n'hi ha molts i la majoria acaben cobrint, amb prou feines, l'objectiu que s'havien marcat. Si això és una guerra (que no ho és, per més que hi insisteixin), fan falta herois. I vostè, a part del caminador amb què s'ajuda per fer les 100 voltes al jardí, llueix al pit les medalles que l'acrediten com a capità Tom, un excombatent de la Segona Guerra Mundial. Un sol home enllaça dues guerres, i el govern i els mitjans s'apunten, en aquests temps depressius, a una injecció de patriotisme. De manera que la gent deixa d'estar tan pendent del comptador de morts que genera diàriament el coronavirus al Regne Unit i comença a fixar-se en com creix el marcador de donatius al capità Tom, a la plataforma Justgiving.

Aquest és un repte viral que no ha promogut un mil·lennial sinó una persona centenària. Que no ha engegat cap celebritat sinó un home desconegut que portava una vida rutinària i limitada en un petit poblet anglès. Ja tenim, doncs, un heroi que, a punt de fer 100 anys, en comptes de formar part de les estadístiques fúnebres s'implica en una altra guerra. La paradoxa és que potser els mateixos ciutadans que es queixen dels impostos que paguen han fet un donatiu en aquesta iniciativa. I que el govern que escatima recursos a la sanitat pública ara ja parla de premiar, de concedir un títol nobiliari, al capità Tom Moore per haver recollit 20 milions d'euros. Un còctel de sentimentalisme i viralitat que ens manté distrets i ens impedeix exigir responsabilitats als que han de decidir qui ha de pagar més i on han d'anar a parar els nostres diners.

P.D. Els calés seran per a la sanitat britànica, i l'orgull per a vostè. Rècord Guinness: mai al món un sol gest solidari d'una sola persona havia recaptat tants diners. Disfruti, capità Tom, d'aquest cop de sort inesperat i prepari's per al dia que fa 100 anys, el 30 d'abril. Serà un aniversari d'estat.