Carta a Leo Messi: 'L'últim ball'

Tots veiem que s'acosta el final d'una època i ens fa por no saber acabar-la bé. Vivim el moment més delicat de la teva etapa al Barça i també el més complex de la nostra relació d'anys amb la teva figura immensa.

El que tu has viscut aquí, amb aquesta samarreta, és una història única i el que ens has fet viure a tots, ja ni t'ho explico. Però, d'uns anys cap aquí, el pas del temps (i, en molts casos, una gestió pèssima) ens ha enfrontat a una realitat que no volíem veure. A desgrat, i després de moltes trompades, hem acabat acceptant que el Barça ja no és aquell Barça. Ara ens queda per assumir la segona part de la frase, que encara és més dolorosa: Messi tampoc ja no és aquell Messi. Escriure-ho és una heretgia. Dir-ho, un tabú. Però les coses són com són i no com ens agradaria que fossin, i nosaltres tampoc ja no tenim 18 anys.

Gestionar el final d'una història tan bonica –potser la més llarga i extraordinària que s'ha viscut mai en el món del futbol– és d'una extrema dificultat. Ho és per a tots el seguidors, entrenadors i directius que hem viscut de les alegries que ens has donat, però sobretot ho deu ser per a tu, aquest transitar entre el futbolista que ets i la llegenda que esdevindràs. Acostumats a celebrar despreocupadament els èxits, ara no sabem com gestionar la davallada. T'hem sobreprotegit perquè no ens deixessis, perquè no te'n cansessis abans d'hora o perquè, després de dotze anys en què has sigut tota la solució, ara no et passés pel cap que podies ser part del problema.

Hem utilitzat tot el nostre esperit crític per explicar la degradació institucional i esportiva del club –que és molta–, mentre a tu et vèiem immaculat, enmig de tanta decadència. Hem aplaudit les teves comptades intervencions públiques, com la de dijous, i quan t'hem sentit dir que “con esto no nos alcanza”, t'hem desvinculat sempre de qualsevol comentari negatiu, no fos cas que semblés que tu també eres part d'“esto”. Quan tot això s'acabi, només quedaran els gols, els records i els rècords, i tot el que vam disfrutar en els millors anys de la nostra vida blaugrana. Però, mentrestant, aquest club necessita un lideratge, que ara no hi és ni a la presidència ni a la banqueta ni tampoc al camp, perquè tu ets el millor jugador de la història, però no estàs entre els 100 líders esportius més carismàtics. Una figura amb autoritat, també sobre tu. Això és el que necessitem. I saber que les coses s'acaben. I que no per acabar-les més tard s'acaben millor.

P.D. Encara que el Barça ja no sigui aquell Barça i Messi tampoc aquell Messi, hauríem de trobar la manera de tornar-nos a il·lusionar perquè aquesta història tan bonica pugui tenir un final feliç. Si això fos la NBA, diríem que ens queda l'últim ball. L'hem d'aprofitar.