Carta a Manuel Marchena: 'Companys i el judici del Procés'

Diuen que el temps ho cura tot. Si de cas, ho crua tot. Ho fa més salvatge

Aquest dimecres s'ha complert un any de la sentència del Procés i vuitanta del judici a Lluís Companys. Són dos aniversaris que la història ha relligat, que ja aniran junts d'ara endavant. Cada dia que passa ens obre una mica més els ulls a les múltiples connexions que tenen.

El consell de guerra a Companys va durar una hora. De 10 a 11 del matí del 14 d'octubre de 1940. Al cap d'una altra hora, ja hi havia sentència: condemnat a mort. El judici al Procés es va allargar quatre mesos. Del febrer al juny de 2019. I quatre mesos més tard, vostè, senyor Marchena, va dictar sentència: 100 anys de presó per als líders independentistes. Una hora i una hora; quatre mesos i quatre mesos. Simetries que revelen procediments semblants: primer es determina com s'ha d'acabar una història i després es busca la manera d'escenificar-la.

Primer es decideix que s'ha d'afusellar el president Companys i, en acabat, que se li faci un consell de guerra. O que es faci veure que se li fa. Primer s'arriba a la conclusió que els dirigents del Procés s'han de passar molts anys a la presó i, després, que se'ls faci un judici. O que es faci veure que se'ls hi fa. Evidentment, moltes coses han canviat: els escarments ja no són el que eren, la pena de mort no existeix i les aparences no es guardaven de la mateixa manera el 1940 que el 2019. Al castell de Montjuïc, cap testimoni va poder declarar a favor de Companys. Pel Suprem hi van desfilar centenars i centenars de testimonis, i tampoc va acabar servint de res.

Mirar ara imatges del tribunal que vostè presidia és dolorós. Del judici, no en queda res; només la farsa completament despullada. Ha passat tan sols un any i la perspectiva ja és una altra. El veig a vostè, als altres jutges i fiscals, i les seves togues se'm confonen amb els uniformes militars dels que van condemnar Companys. Diuen que el temps ho cura tot. Si de cas, ho crua tot. Ho fa més salvatge. La bestiesa d'assassinar un president elegit democràticament ja no la nega gairebé ningú, ara. Després de vuitanta anys -trenta-cinc de dictadura i quaranta-cinc de democràcia- amb una mica de sort aviat s'anul·larà el consell de guerra a Lluís Companys. Amb el judici del Procés, pot acabar passant el mateix. Els qui ara s'emparen en el respecte a la llei, d'aquí seixanta o setanta anys impulsaran mesures per reparar (ja pots comptar) el dany causat a les famílies dels presos polítics.

P.D. I per si aquesta setmana faltessin aniversaris, aquest divendres també fa tres anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez passaven la primera nit a la presó. L'endemà, la manifestació de les espelmes a la Diagonal, amb l'esperança que en sortissin aviat. Ja porten 1.096 dies tancats.