Carta a Nacho Vidal: 'Una vida a l'altura de la llegenda'
La teva sembla la història d'un actor porno que s'hagi volgut construir una vida que estigués a l'altura del seu membre, que en fos digna, una vida que no cabés en un got de cubata. L'últim exemple: una acusació per homicidi imprudent que té com a protagonista el verí al·lucinogen d'un gripau mexicà.
Els periodistes de successos actuen, sovint, com a corresponsals del submon. Gràcies a les seves informacions, descobrim coses que passen fora del nostre camp de visió. Allà, lluny dels focus, hi conviuen personatges que es mouen en els límits de la legalitat, persones aparentment respectables que porten una doble vida, corrupció, pobresa i un grapat d'històries sòrdides que, de tant en tant, fan el viatge fins al món exterior. És el cas de la moda d'esnifar el verí d'un tipus de galàpet que es veu que provoca unes experiències al·lucinants d'alteració de consciència. La primera vegada que n'he sentit a parlar resulta que ja s'ha mort una persona –un fotògraf de moda– per un infart després de la inhalació, i a tu t'acusen d'homicidi imprudent per haver-li ofert la substància i la casa on prendre-la, i per haver tardat 22 minuts a avisar emergències.
He descobert –també a pilota passada– que t'havies convertit en un dels principals prescriptors a Espanya del verí d'aquest amfibi. Fa un parell d'anys vas penjar a YouTube un vídeo en què explicaves que esnifar les secrecions d'un gripau t'havia permès abandonar les drogues, l'alcohol, la coca-cola, la sal, el sucre, l'amor i la teva parella. Tot plegat, un episodi més d'aquesta teva vida excessiva, desbordant, priàpica, en erecció permanent, de plaers immediats, de saltar d'una addicció a l'altra, d'estímuls que et permetin accelerar de 0 a 100 en tres segons, d'altes revolucions, de solucions fàcils i de riscos màxims, de manera que als altres no ens quedi clar si és que et saps immortal o és que potser la vida t'importa ben poc. Unes pujades i baixades –de sentir-te el rei del món a visitar els abismes més profunds del pou– que m'imagino que deuen fer patir els que t'envolten i t'estimen.
No em puc imaginar què significa haver estat el número 1 dels actors porno. Haver ensenyat en més de 600 pel·lícules allò que els altres amaguem. Sembla lògic tenir la percepció que t'estem mirant sempre i la temptació de construir una vida a l'altura testosterònica de la llegenda. I quan van mal dades, i et sents petit, fabular que és el món qui conspira en contra teu perquè, en aquesta lluita imaginària, la teva figura (deformada) creixi.
P.D. Veurem en què queda el teu cas –recordem que encara està pendent de judici i que en pots sortir absolt–, però llegint-lo m'ha fet pensar en traficants d'altres substàncies letals, com l'heroïna o la cocaïna. No sé si tenen gaires acusacions per homicidi imprudent.
