Carta als polítics catalans a l'exili: "I us deien covards"

Amb tants ulls a sobre, la justícia espanyola ja no podrà fer i desfer tan fàcilment

Benvolguts polítics catalans a l’exili, avui és un bon dia per recordar els que, quan vau marxar, us van titllar de covards, els que us van dir que fèieu el ridícul, que banalitzàveu l’exili antifranquista i que, amb la vostra decisió insolidària, perjudicàveu la defensa dels polítics que són a la presó.

No parlo només de l’Espanya que us acusa de ser uns colpistes que han fugit de la justícia, sinó també de la Catalunya que ha observat amb conyeta els vostres moviments. Que els ha atribuït a una excentricitat impròpia d’uns governants, que ha relatat el vostre periple a l’exili com una simple fugida personal, un numeret més o menys vistós per rentar-vos les mans de qualsevol responsabilitat col·lectiva derivada dels vostres actes i dedicar-vos, a partir d’aquell moment, a treballar exclusivament per salvar els vostres glutis.

Avui, deia, és un bon dia per recordar tot el que us heu hagut de sentir. No perquè s'hagi acabat res, sinó per l’alleujament que significa veure que algú que es mira les coses amb una certa distància et digui que no estàs boig i que tot el relat que s’han inventat per convertir les víctimes de l’odi i de la violència en culpables dels mateixos delictes no s’aguanta per enlloc quan s’ho mira un tribunal alemany. Avui, deia, és un bon dia per recordar-ho, no només perquè el president Puigdemont ja sigui en llibertat sinó també per l’alegria amb què ho deuen haver viscut els nou presos polítics que hi ha a Espanya, des de les seves cel·les d’Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco. A tots ells —que, privats de llibertat, són els que ho estan passant pitjor— se’ls obre ara una escletxa d’esperança, gràcies a la comparació entre les decisions que pren la justícia espanyola i les que vosaltres, amb el vostre pas de marxar a l’exili, heu forçat a prendre a la justícia alemanya, la belga, l’escocesa i veurem si properament també la suïssa.

La batalla judicial serà llarga, però el que ha passat les últimes hores ataca frontalment dues de les característiques amb què l’Estat s’ha comportat en tot aquest conflicte: la impunitat i l’altivesa. Amb tants ulls a sobre, la justícia espanyola ja no podrà fer i desfer tan fàcilment. I els altres poders de l’Estat, instigadors i 'palmeros' d’aquesta justícia, sembla que avui no passegin amb el mateix posat de vencedors. L’exili, la presó, el carrer és un estat d’ànim. Aquests dies hem agafat una mica d’aire, que bona falta ens feia. I ens farà.

P.D. Després d’aquesta decepció judicial, un dels riscos per a Espanya és caure pel pendent de l’aïllacionisme que tant li agrada, de l’'Spain is different' i la conspiració judicial-maçònica. Caure pel pendent de què han de venir a dir-nos aquests alemanys, ara, a nosaltres. 'Que somos España, coño'.