30/09/2016

'Gener del 1993': carta a Carles Puigdemont

2 min
'Gener del 1993': carta a Carles Puigdemont

Sé que era a Anglaterra i sé que estàvem sols, aquell cap de setmana que vam passar junts. Però fa tants anys -aviat, vint-i-cinc- que molts detalls els he oblidat. I ara em fa ràbia no recordar si era Ramsgate o Margate, la ciutat on dos nois, un dia, es van acabar explicant la vida.

Em vas dir: “Vine, si vols”, i vaig venir. A Londres encara no hi coneixia ningú. Acabava d’arribar-hi, amb excedència d’El 9 Nou i de Vic, i tenia previst quedar-m’hi un any. Tu també t’havies agafat una excedència d’El Punt i de Girona, i te n’havies anat un mes a Margate (o era a Ramsgate?) a estudiar anglès. Era un dels primers dissabtes del mes de gener del 1993. El mar estava molt esverat, va ploure amb ganes durant tot el dia, i tu i jo ens anàvem refugiant de pub en pub. En un d’ells -qui sap si aquell en què vam dinar- vèiem el temporal per la finestra.

Diria que vas parlar més tu que jo. Com sempre, potser. Només ens portàvem quatre anys. Tu en tenies 30 i jo 26. Però et veia molt més gran, més llegit, més savi. Era la primera vegada que quedàvem fora de Catalunya. També la primera que no ens trobàvem per feina. I encara no sabíem que seria l’última. O potser sí, i per això et vaig explicar que havia deixat la nòvia i el diari perquè m’havia entrat un atac de pànic de pensar que allò ja seria per sempre. Tu em sembla que estaves igual. O pitjor.

Intuíem que no teníem gaire més recorregut als nostres diaris, però desconeixíem que, amb els anys, la vida ens portaria a tu cap a l’alcaldia de Girona i a mi cap a la televisió i la ràdio. Havíem començat a veure’ns un parell d’anys abans, quan El Punt i El 9 Nou van establir relacions. Fins a aquell dia a Ramsgate (o era a Margate?) només havíem parlat de periodisme i de política. Els dos temes. Els dos grans projectes que ens movien: un diari nacional amb edicions locals, per acabar amb el centralisme de la premsa de Barcelona, i un estat propi per a Catalunya, per posar fi a un altre centralisme, el de Madrid.

Tenies ganes de recórrer Europa, de viatjar als nous països que acabaven de sorgir a l’Est, de visitar ciutats importants que no eren capital de cap estat. Però de tot allò ja ha passat molt de temps. Un dia, quan eres alcalde de Girona, ens vam trobar pel carrer. Anaves amb la dona i les filles, i ens vas recomanar un restaurant per dinar. Potser el gener del 2018, quan faci vint-i-cinc anys d’aquella primera i última vegada, podem tornar a quedar. A Margate. O a Ramsgate. Ja me’n diràs alguna cosa.

P.D. “Per a l’amic Albert Om, amb qui he compartit, com qui diu, la mateixa aventura”. És l’exemplar dedicat del Cata... què?, el llibre que vas escriure el 1994 i que unia periodisme i política. L’aventura, com qui diu, continua sent la mateixa. Sort, president!

stats