01/07/2016

Carta a Daniel de Alfonso: 'La genuflexió permanent'

2 min
La genuflexió permanent

Yo a sus órdenes, ministro”. “Las ideas son suyas, ministro”. “Todo lo que usted decida, bien decidido está, ministro”. Hi ha alguna cosa profundament franquista en les converses que li van gravar amb Jorge Fernández Díaz, i és aquesta ensabonada llefiscosa i constant.

Aquest passar la llengua per tot el despatx, per la taula, per les cadires i continuar, després, en posició de genuflexió permanent, pel terra i per sota del terra, per les clavegueres, fins que la llengua ja et quedi tan rasposa com la del teu interlocutor. Aquesta raspallada al poder perquè la caspa s’escampi d’una americana a l’altra i ho contamini tot. Que per ascendir era imprescindible agenollar-se ens ho va ensenyar el franquisme, i quaranta anys després encara no ens en hem desempallegat.

“Considérame un cabo de tu cuerpo nacional”, li va dir vostè al ministre de la policia. I ara que l’han ferit en acte de servei, que el Parlament enemic l’ha cessat del seu càrrec, no pateixi, senyor De Alfonso, que serà degudament recompensat. L’ensabonada té premi. Els llepes sempre se’n surten, encara que se’ls vegi el llautó. Perquè aquesta és l’altra: el servilisme que reclama el poder sempre va acompanyat d’altes dosis d’hipocresia. Quan el tens al davant, t’hi agenolles; quan el tens lluny, en canvi, te’n fots. Necessites recuperar la teva dignitat malmesa.

Aquell creure’s més puta que el teu interlocutor, però adonar-te que se t’escapa dir-li que “todo lo que usted decida, bien decidido está”. I saber que, quan surtis d’aquell despatx, et sentiràs brut i necessitaràs riure’t del ministre, del seu àngel Marcelo, que l’ajuda a aparcar, de les condecoracions a Mares de Déu i Marhuendas o del cilici que t’inventes que li has vist per sota la taula. El servilisme et pren la identitat, però et dóna feina. I et fa sentir important, perquè potser seràs tu qui salvaràs Espanya.

Notes que formes part de l’exèrcit de les clavegueres i goses parlar, davant dels teus comandaments, en primera persona del plural: “Les hemos dado en todos los morros”, “Les hemos destrozado el sistema sanitario”. I més tard, cofoi, aniràs als toros i t’encendràs un puro quan surti el primer de la tarda -de la ramaderia sobiranista- mentre, a cau d’orella, li diràs al teu acompanyant: “Yo, ministro, soy partidario de asestar el golpe cuando el golpe va a acabar con el animal”.

P.D. Ara es veu que vostè tornarà a exercir de jutge. Darrere seu, una etapa de cinc anys com a director de l’Oficina Antifrau, amb la sensació, suposo, d’haver complert el lema d’aquest organisme: “Enfortint la integritat del sector públic català”.

stats