Carta a Isabel Díaz Ayuso: 'Santa subita'

Amb la teva gestió del coronavirus, ja vas pel camí d'emular les teves predecessores en el càrrec

Si ets presidenta de la Comunitat de Madrid, has de fer molts mèrits perquè, des de Catalunya, ens hi fixem. Fins fa poc, et veia i no sabia si eres del PP, de Ciutadans o potser de Vox; si et deies Ayuso, Aguado o Monasterio. Però amb la teva gestió del coronavirus, ja vas pel camí d'emular les teves predecessores en el càrrec. 

I mira que el llistó estava alt. La  lideresa Esperanza Aguirre va marcar el camí, Cristina Cifuentes va venir després i va saber donar un toc personal a tot plegat robant màsters a l'Eroski i cremes facials a la Universidad Rey Juan Carlos (o potser va ser al revés, no em facis cas). I ara tu, que ho tenies molt difícil perquè portaves pocs mesos en el càrrec i no et coneixia ningú, has vist a venir l'epidèmia i has decidit afrontar-la seguint uns raonaments propis de primer curs de Paulo Coelho: si el coronavirus és una crisi i totes les crisis diuen que són una oportunitat, m'agafo aquí i a veure fins on soc capaç d'arribar.

Ep, que no sé si és un mèrit estrictament teu o hi pot haver tingut a veure un nomenament que vas fer just abans del coronavirus: designar cap de gabinet el gran Miguel Ángel Rodríguez (MAR). ¿Què podia anar malament, entre el seu currículum i el teu, que abans d'escriure't aquesta carta he vist que ets periodista i que, durant els teus estudis a la Complutense, vas triar fer la beca a la fundació FAES, de José María Aznar? En fi, que entre vosaltres ja us repartireu els mèrits, però el que és innegable és que, de manera meteòrica, t'has propulsat fins a ocupar un lloc a la Santíssima Trinitat de presidentes madrilenyes. La mare Espe, la filla Cifu i una santa d'esperit com tu, consagrada definitivament a la catedral de l'Almudena el dia que, per les víctimes del covid-19, vas plorar llàgrimes negres, en un regalim de rímel prodigiosament traçat, des de l'ull fins a la boca.

Aquesta imatge ja circula com una estampa venerada pels fidels i ridiculitzada –com passa sempre– pels heretges. " Santa subita!,  santa subita!", cridaven els teus seguidors, però ja se sap que per aconseguir un procés tan accelerat de canonització cal poder certificar un miracle. No un, no; tu en pots presentar dos: el miracle de la multiplicació dels entrepans i les pizzes per a tots els nens i nenes més vulnerables de la Comunitat de Madrid i el d'haver aixecat del no-res un hospital de campanya a Ifema. Santa i màrtir, que sol ser la via més senzilla per no haver d'expiar els pecats.

P.D. Que sembli que prediquis en el desert és una de les bases del martirologi. Demanar allò que no et donen: el confinament, quan el govern espanyol encara no l'aplicava, i el desconfinament, quan no el vol ni la teva directora de Salut Pública.