Carta a José María Aznar: 'Una sentència dura (però inventada)'

Hem de condemnar i condemnem el senyor José María Aznar López a les següents penes

Després de la sentència del cas Gürtel i de l’entrada a la presó d’Eduardo Zaplana, ministre del seu govern, que aquesta carta serveixi, senyor José María Aznar López, per fer-li arribar la sentència del judici que mai s’ha produït ni es produirà per delimitar les responsabilitats que vostè hagi pogut tenir en tot plegat.

Antecedents de fet: Que en aquest país, a mitjans dels anys 90, el patriotisme neoconstitucional que vostè liderava va decidir que primer s’havia d’embolicar amb bitllets i després amb la bandera. Que el 'milagro español' d’aquells anys volia dir diners, triomf, èxit, aparences, ostentació, vanitat, tren de vida, puros a la boca i peus a la taula. Que és en aquest context que neixen molts casos de corrupció que ara es jutgen i que afecten persones del seu entorn més proper i de la seva total confiança. Que, a pesar de l’acumulació de sentències condemnatòries, vostè ha tingut l’habilitat d’escapar-se’n sempre sense despentinar-se i desviant la responsabilitat cap al seu successor.

Fets provats: Que va presidir el Partit Popular des del 1990 fins al 2004. Que va exercir el càrrec de president del govern des del 1996 fins al 2004 i que era vostè qui nomenava (i posava d’exemple per a la societat) ministres com Rodrigo Rato, Jaume Matas o Eduardo Zaplana. Que, atenent també a la nombrosa i selecta llista de convidats al casament de la seva filla, ha quedat plenament demostrada la seva responsabilitat moral i intel·lectual en els fets que avui són motiu de judici.

Per tot plegat, i encara que no estigui previst en cap article del nostre ordenament jurídic, hem de condemnar i condemnem el senyor José María Aznar López a les següents penes: 1) Lliurament dels drets d’emissió del vídeo del casament de la seva filla amb Alejandro Agag per tal que La Sexta el pugui oferir íntegre i en horari de màxima audiència, atès l’interès nacional que el seu visionat suposaria avui dia. 2) Obligació d’exhibir en totes les seves aparicions públiques un llaç groc a la solapa, mentre tingui un sol amic a la presó. 3) Realització i posterior distribució via xarxes socials d’una fotografia a l’exterior de la seu del PP al carrer Génova amb totes les seves persones de confiança ara condemnades, així com d’una altra imatge, a les escales de la Moncloa, amb els seus ministres amb processos judicials oberts. 4) Inhabilitació a perpetuïtat per continuar donant lliçons de com s’han de fer les coses. La superioritat moral (com el català) quedarà restringida als seus cercles més reduïts.

P.D. Aquest tribunal també ha decidit, en caràcter preventiu i davant la possibilitat que el condemnat –com hem vist en casos recents– emprengués el camí de l’exili, dictar una euroordre internacional de cerca i captura per tal que no eludeixi el seu deure amb la justícia.