Carta a Irene Rigau: 'La ben plantada'
Quina parella, vostè i el ministre Wert. La ben plantada contra el toro desbocat. La dona catalana educada, ferma i ressentida enfrontant-se a la prepotència de la cort castellana. Per si quedava algun dubte, ara ja sabem qui té el càrrec de consellera assegurat al nou govern Mas.
El seu és un cas per estudiar. Sortirà reforçada d'una legislatura en què ha demanat millors resultats a l'escola catalana oferint-los menys mestres, menys recursos, sous més baixos i més alumnes per aula. Les retallades de CiU han castigat amb duresa dos sectors tan sensibles a Catalunya com la sanitat i l'ensenyament. Però mentre que a Boi Ruiz això li haurà costat la carrera política, vostè se n'haurà sortit sense despentinar-se. Ha trobat en el ministre Wert el seu millor aliat per acabar bé el mandat, però és innegable que hi ha uns mèrits personals previs.
Fa la sensació que, per més doloroses que fossin les retallades, la consellera d'Ensenyament no s'ha amagat mai. És una persona que no defuig el cara a cara amb la gent a qui no agraden les seves polítiques. Com si parlant amb ells els pogués convèncer un per un. L'avala la seva trajectòria en el camp educatiu. Ha fet classes a parvulari, a primària, a secundària i a la universitat. Aquest és el seu món des de fa quaranta anys. Sap de què parla, es creu el que diu i ho defensa amb passió i amb tossuderia. No és una tecnòcrata de les que es porten ara, que pren les decisions més polèmiques i s'amaga al despatx fins que hagi passat el temporal.
Hi ha alguna cosa en el seu aspecte físic que condiciona la imatge que tenim de vostè. S'assembla a les nostres tietes, a un personatge costumista de La Cubana, fins al punt que si volguéssim parodiar la dona tradicional catalana de mitjana edat, segurament la dibuixaríem a vostè. Però quan després la veiem actuar, ens adonem que no respon a aquest arquetip. És el que vostè ha dit tantes vegades: "Els que em coneixen saben que no sóc tan carca com em pinten".
Té aquella capacitat empàtica tan pròpia del pujolisme de ser la primera de les mestres quan parla amb una professional de l'ensenyament i la primera de les mares quan a davant hi té pares d'alumnes. Porta molts anys en política, però no ha agafat cap dels pitjors tics d'alguns dels seus companys. De Rigau només n'hi ha una. I tot fa pensar que hi serà per uns quants anys més.
Els resultats de les eleccions fan pensar que no tothom que ara està contra el ministre Wert està, automàticament, a favor de les polítiques de la conselleria d'Ensenyament. De la mateixa manera que no tothom que va anar a la mani de l'11-S va votar el president Mas.
