Carta a Jesús Gil: 'Jesús Gil, al país de la HBO'

Quinze anys després de la teva mort, han vingut els americans a ressuscitar-te. Començaran aquest diumenge i ho faran en quatre capítols. Primer va ser Netflix exhumant les nenes d'Alcàsser i ara és la HBO qui ha triat la teva mòmia per practicar-li un exercici de tanatopràxia televisiva de culte.

No has de patir per res, pensa que estàs en les millors mans possibles. Tu ja no les vas conèixer, però en aquest moment la HBO i també Netflix són les divinitats televisives més aclamades mundialment. Són religions que no admeten dissidència i menys aquí, que ens han arribat fa poc i encara els dispensem un tracte reverencial inèdit fins al dia d'avui. Associem televisió privada a negoci i televisió de pagament a qualitat. Com si les plataformes de pagament no fossin privades i no tinguessin afany de lucre.

Espero que llegint això no t'agafi un atac de patriotisme i comencis a queixar-te que per què no podia ser una cadena espanyola qui et ressuscités, potser la mateixa Telecinco, que va posar a la teva disposició un jacuzzi i un estol de 'mamachichos' perquè t'hi eixarranquessis a 'Las noches de tal y tal'. Hauria sigut un fracàs, creu-me. La mateixa sèrie documental que s'estrena diumenge, 'El pionero', signada pels mateixos directors que han treballat per a la HBO (Enric Bach i Justin Webster), si l'haguessin emès en una televisió privada espanyola, l'hauríem castigat amb el menyspreu o, en el millor dels casos, amb la ignorància.

Ens deien ja fa molts anys a les facultats de periodisme que el mitjà és el missatge. Altres coses potser no, però la idea de Marshall McLuhan encara és absolutament vigent. Només a la HBO o a Netflix els autoritzem a exhumar els nostres detritus i a convertir-los en un aclamat esdeveniment televisiu, perquè això ens permet que ens els tornem a empassar sencers, però ara amb la mirada neta, l'estomac content i un cert sentiment de superioritat moral. Perquè han passat els anys i ja no som del país de Gil y Gil o de les nenes d'Alcàsser. Ara som del país de Netflix i HBO.

Els gegants americans de l'entreteniment mundial han començat forts la seva batalla a Espanya. Corre la llegenda que en algunes reunions de directius d'aquestes plataformes amb productores locals, s'han sentit frases com aquesta: “Ens interessen els dolents. Què és el pitjor que teniu al vostre país? Doncs volem això”. El primer assalt pot ser que acabi amb combat nul. Netflix contra HBO. Nenes d'Alcàsser contra Jesús Gil y Gil. Veurem quin serà el segon. Properament a les nostres pantalles.

P.D. Qui sap si l'única manera de poder exhumar Franco i treure'l d'una vegada del Valle de los Caídos és que la proposta no sorgeixi del govern socialista sinó de les plataformes americanes de televisió. Les úniques que generen consens, en un país totalment atrinxerat.