Carta a Jaume Barberà: Un 'indignat' singular

I aquesta setmana, un any després del 15-M, ha esclatat el fenomen Jaume Barberà. Als anys 90 el Mikimoto et va batejar irònicament com "el megacrac de la comunicació". Ara ets el periodista indignat . El més singular de tots els singulars que visiten el teu programa del 33.

Fa un any que no menges ni carn, ni ous, ni formatge ni pernil. Que esmorzes civada, quinoa i mill amb gerds i tres o quatre ametlles. I que cada dia, a tres quarts de set del matí, te'n vas al Tibidabo a caminar dues hores. Aquest canvi d'hàbits l'explicaves fa poc a Núria Coll a la revista digital Etselquemenges.cat i li deies que, potser gràcies a això, ja no t'enfadaves tant.

I és que estàs pletòric, Jaume. Singulars és un programa que t'ha canviat la vida. Perquè t'has reinventat professionalment amb molt èxit després d'un temps d'ostracisme i perquè ara que has escoltat i après de les cent personalitats que han passat pel teu plató, sembla que t'hagis erigit en el portaveu de totes elles. El seu discurs és el teu. Veus discordants, savis independents que emeten missatges crítics i que han acabat dibuixant un Jaume Barberà més indignat que els indignats .

T'has guanyat la credibilitat d'un sector de gent que desconfia de la independència dels periodistes. Has tingut l'encert d'entendre que necessitem escoltar altres veus, que la credibilitat ja no la tenen els polítics i que en aquests moments és més interessant què es diu que no pas qui ho diu. I sobretot, en temps del Twitter, buscar opinions contundents, de blanc o negre, que admetin poc espai per als matisos.

Molts dels teus joves seguidors actuals potser desconeixen que tu vas ser una de les cent primeres persones que van entrar a treballar a Televisió de Catalunya. Que has presentat Telenotícies , el Paral·lel 33 , el Bon dia, Catalunya , que te'n vas anar a fer Cosas que importan a Televisió Espanyola i que aviat vas tornar altre cop a TV3. Al Singulars has trobat el teu lloc al món. Cada vegada aixeques una mica més la veu. Cada vegada deixes més silencis entre paraula i paraula. Portes grans experts al plató i us indigneu junts.

Quan, de tant en tant, em sembla que tens més ganes de contestar les preguntes que no pas de formular-les, penso que series el convidat ideal del teu programa. El més singular dels singulars. Avui, amb tots vostès: Jaume Barberà, JB, l'únic que és únic.

Potser aquest nou paper teu de Stéphane Hessel de mitjana edat que ens diu "indigneu-vos" ens ha sorprès més perquè conserves la imatge amb què t'hem vist sempre. Americana, corbata i ulleres dignes d'un director general o d'aquell primer ministre francès que tant se t'assembla, Lionel Jospin.