13/04/2013

Carta a Kim Jong-un: 'De què riem?'

2 min
De què riem?

Sortia l'exsecretari de Defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, anunciant una operació militar i ens feia tremolar a tots. Un nou vídeo de Bin Laden ens els posava per corbata. Ara el veiem a vostè llançant les seves amenaces nuclears i se'ns escapa el riure. Què ens fa gràcia, exactament?

El riure i la por són reaccions incompatibles i, per a la nostra tranquil·litat, sembla que en el cas de Corea del Nord hem optat pel camí de l'humor. Preferim enfotre'ns d'un altre líder que trenca els cànons estètics del món occidental abans que recordar que, fa només 60 anys, van morir a la Guerra de Corea més de dos milions de persones. Ens sentim més tranquils en el terreny de la irrealitat: quan la revista satírica americana The Onion el nomena personatge més sexi del 2012, quan per internet corren muntatges que el comparen a no sé quin androide de Bola de Drac o quan a les seves biografies periodístiques destaquen que és un enamorat dels videojocs i de Mickey Mouse.

No sé si fem bé prenent-nos les seves amenaces nuclears amb conya, com si només fos un nen que juga a fer-se el milhomes. Vostè va heretar el poder d'aquesta monarquia comunista -bonic oxímoron- quan encara no tenia 30 anys. Va néixer el 1984 però, a l'hora del relleu, van canviar la data pel 1982, perquè no semblés tan jove. Ara s'ha decidit a treure pit i convertir-se en l'enemic públic número 1 d'Occident. El problema és que no se l'han cregut i això el fa ser encara més perillós, ferit en l'amor propi i disposat a cometre qualsevol bogeria per defensar el seu orgull.

El món és un misteri per a Corea del Nord. Els seus 24 milions d'habitants no tenen connexió a internet ni poden fer trucades internacionals. Però, al mateix temps, Corea també és un misteri per al món. No sabem res del que hi passa i ho despatxem com si, tot plegat, fos un decorat de ciència-ficció, on té lloc una pel·lícula de sèrie B, casposa i passada de moda. Quan el règim que vostè presideix distribueix imatges de desfilades militars pels carrers de Pyongyang, observem una uniformitat entre els seus habitants que sembla generada per ordinador. No hi sabem veure persones, sinó figurants creats i mimetitzats gràcies als efectes especials d'un dictador que, com tots, es busca enemics importants per poder sentir-se ell mateix més poderós. Per això deia, que si hem de riure, millor que ens esperem.

Si vol mirar Corea del Nord amb uns altres ulls, li recomano l' Afers exteriors de Miquel Calçada. I, de passada, si és tan amable, expliqui'ns què fa el nostre conciutadà d'orígens aristocràtics Alejandro Cao de Benós de Lés Pérez exercint de cara amable del seu règim. Ens té a tots intrigats.

stats