02/04/2011

Un respecte

2 min
Un respecte

És molt poc Sarkozy, gens Berlusconi, el que va fer vostè: deixar una esposa joveneta i atractiva per l'amor de la seva vida, una dona més gran i diguem que menys afavorida. Els homes, i més si toquen poder, solen estar casats amb Camilles i els fan salt amb Dianes . Vostè va trencar el motllo i això li va costar moltes crítiques. Era l'aristòcrata estirat que havia ferit l'orgull de la princesa del poble, aquella noieta que es passejava pel món sobreactuada, amb carona trista i compungida.

Era l'època en què la informació del cor encara era un vedat exclusiu de l'aristocràcia i també l'època en què a la monarquia espanyola no se la podia ni tocar. Per això, ens distrèiem amb les aventures sentimentals de les nenes de Mònaco i ens esbafàvem amb el príncep anglès, de qui de seguida vam fer la caricatura: poques llums i molta orella.

Però tot aquell món s'ha ensorrat, la premsa del cor s'ha desaristocratitzat i ja no hi regnen les monarquies. La princesa del poble ara es diu Belén Esteban i vostè sembla que ha estabilitzat la seva vida sentimental amb la duquessa de Cornualla. D'aquí el miracle que s'ha produït: que algú com vostè, a qui tot el món va sentir com deia a la seva amant Camilla "Vull ser el teu tàmpax", hagi pogut recuperar la seva dignitat.

I aquests dies es passegen per Espanya en visita oficial, diuen. La veritat és que semblen dos prejubilats britànics que han tingut la sort d'enganxar temperatures d'estiu viatjant fora de temporada. Això sí, vestit tan impecable com sempre: americana creuada, mocador a la butxaca i botons de puny. Vostè ja va néixer així. Vostè ja va néixer rei. La pregunta és si algun dia arribarà a ser-ho.

Deia Felipe González que els expresidents són com aquells gerros xinesos que en una casa no saps mai on posar. Algú podria pensar que és la mateixa sensació que té vostè a la casa dels Windsor, després de 60 anys ocupant el primer lloc en la línia de successió al tron britànic, entre una mare que no plega i un fill que ara es casa i frisa per regnar. Aquella sensació de fer més nosa que servei.

stats